Parlem De La Por?

Tothom té pors i fòbies. Us convido a exposar les vostres.

A mi personalment hi ha moltes coses que em fan por, algunes són d’allò més idiotes, les altres són més transcendents i son pors que gairebé tots tenim si ens fiquem a pensar de debò. (Que una malaltia o accident et deixi paraplègica, por a la mort, als bitxos, a les rates…)
A mi, però, el que més por em fa, és anar amb moto. Una por desmesurada, una por com la que podria tenir una persona amb vertigen o quelcom així. Però no és tan sols el fet d’anar en moto el que em fa por. També em fa por fer una baixada en bicicleta, sobre uns esquís, en un tobogan d’aigua. Crec que la por que tinc, realment és por a la velocitat, o millor dit por a caure enmig d’aquesta velocitat, sense cap mena de protecció.
No em fa por fer una baixada en trineu, ni una muntanya russa, ni tirar-me per un tobogan aquàtic sobre aquells enormes flotadors. M’agrada baixar ponts, barrancs i muntanyes amb cordes; fent Rapel. No em fan por les alçades. M’encanten tota mena d’aparell dels parcs d’atraccions, ja sigui tipus dragon kan o aquell que et deixa caure al buit. En aquests llocs el fet d’anar asseguda i collada a una cadira o similar em dóna confiança.


Està Clar que les pors son quelcom totalment irracional i es diu que convindria superar-les.


Jo per si de cas, ahir a la nit, em vaig passejar per mitja ciutat, de paquet a una 500…. Una experiència molt maca… Però… quina por!

Què tal les porteu les vostres pors?

;)


Comentaris

34 respostes a «Parlem De La Por?»

  1. Quin peligru Donot! A mi no es que em facin por les motos, sino la gent que les porta!!

    Les altures em far venir tremolors als peus…altura d’una escala :p Que hi farem!

  2. Avatar de masmi
    masmi

    Yo tengo un poquito de miedo a las alturas. Y a los aparatos de los parques de atracciones mucha.
    Fui una vez a uno, subi a una montaña rusa y no he vuelto a ir nunca mas a ninguno.

  3. Avatar de Donot
    Donot

    A mi les alçades no em fan por.
    Masmi, a mi m’encantan los parques de atracciones, aunque después siempre acabo con las cervicales hechas papilla!
    LmeWMon, Això que dius de la gent que porta moto… potser també em fan por en a mi! … jajajaja… Al menys una persona que porta moto si que me’n fa… ;)

  4. por a la soletat….

  5. Avatar de estherilla
    estherilla

    Un 20 de setembre vaig escriure un blog semblant……..jo tinc molta por a la mort…………..
    http://www.barcelonablogs.com/blogs/details.aspx?ID=9044

  6. Avatar de Barry
    Barry

    Jo tinc por dels gossos perquè m’ataco un Pastor Aleman.

  7. Avatar de Donot
    Donot

    Voltaire… No m’ho crec!!! Està clar que la por és desconeixement, en molts casos, si més no, Però pensa una mica, No tens por de res? a la soledat, a la foscor, a la malaltia… Als ratpanats xucla sang? Ni als marcians abductors? ni de la Ira de la teva veïna? No tens por, a la por que no vols reconeixer? … jajajjaja

    Barry… Uix…. i on et va mossegar?

  8. A la mort crec que no, ja ho veuré quan m’ho trobi. Però sí a la malaltia, meva o d’algú que m’estimi. I al sofriment que comporta. A una malaltia greu, o llarga, o crònica.
    Espero que no haguem de patir gaire per aquest tema (yuyu yuyu!!!)

  9. Crec que jo també tinc por a la soledat. I a la mort? No crec… Però amb quedo amb una frase d’ en Woody Allen: “No li tinc por a la mort. Simplement, no vull estar allà quan succeeixi.” xDD

  10. Tinc por a les aranyes, a les multituts, a volar… de vegades també a viure, però això ja és un altre tema molt més llarg.

  11. Jo… només tinc por de mi mateix.

  12. Avatar de Donot
    Donot

    Voltaire- molt maco el que li dius al Frederic…
    Niqmad Ho he de reconèixer, tu també em fas por en a mi. ;)
    Frederic Tots tenim pors, ja ho saps…
    Esteve M. CostaQue llest és en Woody!
    Tracy Por al sofriment, és normal tenir-la, No?
    Uix… Encara estic descobrint que tinc més pors de les que em pensava!

  13. Doncs… jo tinc por a les alçades, a escalar muntanyes, a les atraccions de fires, a la velocitat i els esports de risc… Però sempre itento superanr la por (per això que diu en Voltaire de coneixer la por…), però acabo fent situacions tant estupides com: plorar mentre pujo una muntanya (per exemple cada vegada que pujo al Pedra) i hi torno eh! O per exemple tancar els ulls quan pujo en una atracció (encara més tonteria)…

  14. Avatar de Donot
    Donot

    Jajajajaja…. A les atraccions a vegades en a mi també se’m tanquen, però involuntàriament!

    A mi em fan por els petards!!! Pànic em fan, i en canvi anava a la patum!

  15. Avatar de Romaní de Mata
    Romaní de Mata

    Fòbia a l’autoritat i l’autoritariesme, ” por cojones” els “perquè mano jo” i els que no escolten…

    Ells els polítics, professionals… del 3% fins al 20 %, i els banquers i consellers d’administració, els manaies dels monopolis i ja pots anar-hi afegint….

    La gent obsesiva i absorvent… que repeteixen sempre el mateix discurs en diferentes versions, els menjacocos….

    veus la natura no em fa por,

    Les alçades tampoc sempre que jo estigui en un lloc segur i no hi hagi risc, sóc prudent, conec els meus límits.

  16. Avatar de donot
    donot

    Crec que són unes pors molt raonables!

    Ptonets…

  17. Avatar de Miaka
    Miaka

    Jo tinc por a la foscor, a estar sola, i a la mort.
    La foscor em fa moltíssima por, no puc durmir sense una llumeta encesa i algú al meu costat. Més d’una vegada m’he posat a plorar al estar sola en algun lloc i anar-se’n la llum.
    Tinc por del poc que dura la vida. Tanques els ulls i ja han passat un munt d’anys. I m’espanta pensar que un dia els obriré i estaré asseguda en una cadira tota sola i apunt de morir, pensant en tota la vida que he viscut i no podré tornar a viure.

  18. Avatar de Donot
    Donot

    Miaka, aquesta por es pot sentir abans de que t’arribi l’hora de la mort.
    Un dia, et fiques a reflexionar sobre tot el que has viscut i te’n adones que el temps ha passat i que no el pots recuperar i t’agafa la por… La qüestió és actuar conseqüentment i no deixar que aquesta por et domini deixant-te asseguda a la cadira esperant la mort. S’ha de vèncer aquesta por i seguir endavant, aprofitant cada segon de vida…