Mentre tots anotàvem les coses més inusuals i divertides en aquell bloc; jo anotava a part les paranoies que em passaven pel cap…
Fa temps que penso que no les puc controlar, però poder si que ho aconseguiré…. Amb gent tant maca com la que estava aquest cap de setmana, crec que la cosa serà més fàcil.
Gràcies guap@s.
.
– Una paraula amable, una carícia a la galta…
– Un gest afectuós; tan difícil daconseguir i tan senzill de donar…
– Una mirada espurnejant de desig i amor !
– Com costa sentir-se estimat!
– No ho aconseguiré mai…?
– Penso molt. Penso massa!
– Solitud entre multitud !
– Jo sola maparto i momplo de paranoies rares !
– No aconsegueixo acabar de treurem la desconfiança de sobre.
;)