Mentre aquests senyors del post anterior feien el gran àpat a costa de tots nosaltres; Jo, en feia un de més modest amb la meva neboda Laia, lAnna (germana den Rai) i el xicot.
No tothom té la mateixa sort.
I tots nosaltres en tenim molta…
Ella… No.
010 – Recollida de mobles i trastos vells. Diguim?
7 respostes a «No A Tots Ens Somriu La Sort.»
Hi ha tanta gent vivint al carrer. Jo ho vaig descobrir fa anys i costa de creure que una ciutat com Barcelona tan oberta al món, tan cosmopolita permeti aquestes misèries.
Hi ha a qui se li posen catifes i a qui se li paren travanetes…
Uuuuufff….
És cert, tenim la misèria tant a la vora…
En fi, bon profit pel sopar, que tot i que sigui modest,
almenys nosaltres podem menjar cada dia!!!
hehehe
ah! i records a l’Anna i a la Laia!!!
És dur això…
Eudald, segurament les veuràs tu abans que jo ara!
Durant alguns anys el pa q jo tenia a taula era el q deixaven els forns al contenidor quan tancaven…
M’ho va ensenyar el meu fill, q uns llençaven el q altres necessitavem…
De ben petitó: mira allà han llençat un rollo de paper per pintar…
Si hi han vides passades… Va ser indigent segur…
Ara al menys a mi… les coses van millor..
Recordo anys q recolliem les flors dels contenidors de les rambles… pq no podiem comprar-ne i com no fossin del parc… les flors són un luxe… Era una passada… i encara tot just aquest diumenge, el noi viu fora, quan li deien oh quina samarreta… És de dona i del contenidor… En una comunió…Contrastos d’uns i altres…
No és just tot plegat… pq si la sort se’ns girés en contra podriem ser nosaltres… les q dormissim al matalàs…
I tinc molt clar q el sistema és una farça… Quan les persones s’etiqueten, són altres organitzacións les q les ajuden a conectar amb qui són per dintre per sortir-se’n i tornar a confiar en si mateixes, en un món en q en no confiar-hi ningú… tampoc elles…
Aquell sopar a costa nostre, és molt menys hipòcrita q el propi sistema fet, en teoria per acompanyar als exclosos… A les persones que de no ajudar poden acabar igual…
En fi…
Un altre món si es possible però només si recordem q ella podriem ser tu, jo , ell..
I … en fi en un blog q no era de politica, tret q hi continuí… no començaré ara…
Q tingueu tots un bon dia… i donem-ne GRÀCIES…
Ja podem donar gracies ja a la vida que tenim…
Jo no em queixo de la meva vida actual, i espero no queixar-me en el futur!!!
Hi ha tantes vegades que de mirar-nos el melic i pensar en les nostres penes no ens adonem que tenim molta sort!
Seria bonic que tot fos cada dia una mica millor!