Menjar Casolà Japonès, Dones I Alcohol.
Ahir, després de la classe de reiki, el vespre es va anar enredant i enredant.
Vaig sortir súper relaxada i amb les piles al 100 per cent.
Després vaig gaudir dun immillorable sopar a un Japonès que hi ha al carrer Còrsega amb Enric Granados. Restaurant Koyuki. Vindria a ser el Bar Manolo, en pla Japonès. Mexplico: Menjar casolà Japonès. El porta un senyor molt curiós que sembla lactor aquell de karate kid.
La nit em semblava tant rodona i feliç, que tornant cap a casa men vaig adonar que estàvem al costat de lAire (Un bar dambient) i que a més era el primer dijous del mes… Festa estupenda.
I cap allà vàrem anar!
Quan vàrem arribar hi havia poca gent, però no va trigar gaire a omplir-se de genteta i clar, després de tant temps de no sortir, vaig començar a trobar gent coneguda, riures, alcohol, dones, més riures, més alcohol…. agrrrrr. Sort que la meva Veïna Maria va tenir la brillant idea de marxar quan ja començaven a tancar el local i jo estava a punt de demanar un altre cubata.
Aquest matí quan mhe despertat em volia morir! Quina ressaca!
Porto el meu últim dia de vacances al llit, acabant darreglar el portàtil per tornar-li a la seva mestressa i mirant la tele.
Tot un plaer que a partir dara em costarà més gaudir, però que algun cap de setmana encara em permetré.
Avui a descansar i demà a ficar-me les piles, comença la vida normal!