M’ENFONSO A LA BANYERA I FORA D’ELLA…

Intentaré mantenir el cap clar i explicar-ho tot com ho he vist i sentit.

Estic escrivint en ple atac d’ansietat a veure si així em tranquil·litzo

Aquest matí m’he llevat un xic “gris” com el dia, he estat llegint uns posts, fent unes cosetes i després m’he preparat un bon bany calent d’eucaliptus.

La banyera ha quedat impressionant d’escuma i he decidit fer unes fotos. M’he despullat i he començat a fotografiar. Ja ha dins de la banyera he començat a pensar en coses que he fet en aquesta banyera, coses molt agradables i que trobo molt a faltar. He pensat que escriuria un post sobre elles, (Un d’aquells ben picants) però els esdeveniments del dia només em permeten esmentar-ho així per sobre en clau d’anècdota.

He seguit amb el meu bany i hi ha agut un moment, mentre jugava fent voltes per la banyera, que he pensat que qualsevol dia d’aquests m’arribaria la carta del tribunal metge, que portava molt temps sense fer res i que poder ja començava a arribar el moment de treballar una mica. He seguit amb el meu bany, sense donar-hi més voltes.

És una idea que tinc en algun moment del dia des de mitjans d’agost, sabia que aquesta carta tenia que arribar.

Els meus metges demanaven una pròrroga de 8 mesos de la baixa per malaltia, per que consideraven i es cert, que després de dos anys, ara estic començant a millorar; per això creien oportú que no m’incorpores a la feina ja, per que podria ser contraproduent per el meu guariment.

La carta ha arribat, petició denegada. Des de el dia 26 que ells van prendre la resolució, torno a estar de alta.

Quan he obert la carta i he començat a llegir, per sort em dirigia cap a la Psicòloga, he començat a plorar de ràbia i impotència, m’he creuat tot el barri amb un atac de ansietat i tot i que per moments em tranquil·litzo, encara segueixo tenint.

La meva feina és molt dura, em dedico a contractar, acomiadar i gestionar una sèrie de comerços i donar la cara per una empresa que paga una merda i et demana la vida a canvi del sou. No hi vull tornar. Per molt encarregada general que sigui, preferiria netejar wàters que tornar a passar altre cop per tot això.

Però necessito diners, tinc una hipoteca de 40.000 euros per pagar el pis del poble i a part mantenir-me aquí a BCN….

Sé que de plorar no en trec res i que m’he de tranquil·litzar.

Però merda! Ara que estava aixecant el cap…..No em vull tornar a enfonsar…

Aquesta tarda vaig a parlar amb el jefe…a veure si ens fiquem d’acord en alguna cosa prudent per ambdues bandes. Jo vull sortir d’aquesta merda de depressió i ansietat! No vull recaure, altre cop!

;)