La por.

L’altre dia em varen dir mig en broma, responent a un comentari meu: “Tanta por, tanta por… de que et serveix?”
Vaig fer veure que no ho sentia, o vaig continuar fent el que estigués fent en aquell moment (que de ben segur era quelcom agradable) però ja hi porto força dies donant-li voltes i la veritat és que aquesta persona, tenia molta raó.

Tot i que en els darrers anys he millorat molt en aquest sentit, la veritat es que si, segueixo tenint molta por.
Em fa pànic dir una paraula fora de lloc, i espatllar alguna cosa per la que estic lluitant.
Em fa por, confiar massa en la gent del meu voltant, per no acabar decepcionada.
Tinc constantment la incertesa de si estic actuant bé davant d’aquesta o aquella situació.
El desconeixement de com reaccionarà la gent que m’interessa davant de certes coses, fa que prefereixi no explicar-les.
Tot i tenir la certesa del que m’està passant, no dic absolutament res. No vull espantar a ningú amb els meus sentiments i sensacions.

Això m’ha portat a pensar que a més a més del “desapego” El que més he de treballar ara mateix és l’autoestima i la seguretat en mi mateixa.

Aquesta setmana començaré a fer de conillet d’índies d’una noia que fa flors de Bach. Ja he decidit que vull canviar a la meva vida. Ara miraré a la por cara a cara, a veure que passa!
Podran unes floretes ajudar?

(Diuen que els animals i les persones amb les conviuen s’hi assemblen… en Fera té de mi lo poruc, la kuka, les ganes d’anar a la seva bola…)

[Foto treta d’aquí: The Guinea Pig Olympics ]