LA HISTORIA DE LA BALENA.

Hi havia una vegada, un munt de balenes blaves inflables, que viatjaven en camió; dins una capça de cartró, en direcció a una botiga del nom de la qual no vull ni recordar.

Una vegada arribades al seu destí, les noies que allí treballaven se les varen repartir.

Per aquelles casualitats de la vida, a casa meva en varen arribar dos o tres. Pensant en fer-la servir quan vingués la meva neboda Mariona a casa, en vaig inflar una i la vaig penjar d’un clau a la cambra de bany. Allí es va quedar amb el seu somriure idiota i estàtic, sense cap pena ni glòria, fins un dia (05 Mai, 2004) què, amb un dels meus atacs d’ansietat i ensopiment, mentre era al lavabo vaig fer una de les meves estúpides reflexions i tot seguit la vaig transformar en un post: Pensaments Al Wc. Al post en qüestió em queixava de què aquella estúpida balena de plàstic tingués sempre aquell gran somriure i jo no. Al mateix temps, em proposava, intentar aconseguir somriure com ella, al menys quan anés al lavabo i la veiés.

Els temps va passar i la balena a part de viure al meu bany, ja vivia al meu blog i en la memòria de molts blogers que els hi havia agradat. Un bon dia en Salva em va demanar que li fes un dibuix representatiu del meu blog, per a fer un link de la seva plana a la meva, i li vaig dir, que utilitzes la balena.

Ell la va dibuixar i la va penjar, molt petiteta a la seva plana com a link; fins que un dia se’m va ocórrer que quedaria ben mona penjada aquí dalt; Així la veuria i poder somriuria més estona que si la tenia que veure a la cambra de bany. Li vaig demanar i ell, molt amablement, (14 Jul, 2004 ) me la va dibuixar.

(A tot això, en Salva i jo no ens coneixíem… ens vam conèixer, aquell 1 de setembre que vam fer la primera blogeria).

Mesos més tard, (4 des, 2004) vaig adoptar una mascota per un dia… i se’m va ocórrer que en Salva, em podria fer quelcom semblant a la balena i així li vaig demanar. Ell va acceptar encantat de la vida (És un sol, aquest nen) i quan tenia temps, hi anava treballant.

Després de vàries proves, el resultat final és el que tots coneixeu, la meva Balena va cobrar vida el 16 de desembre de 2004.

Està aquí per a mostrar el seu somriure, per a recordar-me que el somriure és una cosa necessària per a sobreviure.

Encara que sembli mentida, ho aconsegueix, i cada vegada que entro al meu blog, no puc evitar jugar una mica amb ella i somriure.

Aquí teniu l’evolució de la balena, tret de la primera que és la foto que jo li vaig fer, les altres són totes fetes pel Salva de 3kiwis.com.

foto de l'evolució del dibuix de la balena

Salva, gràcies per regalar-me alegria.

;)

ACTUALITZACIÓ:

El 18 de setembre de 2005, En Salva ha
actualitzat la balena. Aquí podeu veure la diferencia de la versió 1.0 i 1.1


Comentaris

15 respostes a «LA HISTORIA DE LA BALENA.»

  1. :D
    Saps? de tant en quant quan estic avorrit entro a la teva plana per jugar amb la balena XD
    Fa temps que penso en fer-li una modificació sense gaire importància, però que trobo necessària, ja veurem
    gràcies pel post :D

  2. És una història molt bonica, la de la balena… jejeje…

    Petons!!

  3. És una pena que els animals de debò no somriguin. Ara penso que viure amb tretze gats està molt bé. Però no veig mai cap somriure enlloc, per casa. Potser que me’n dibuixi un, també… Vull dir un gat que somrigui.
    Gràcies per provocar somriures, donot.

  4. Salva, estàs fet tot un artista!

  5. no us flipeu, ja pesa prou així com per afegir-hi més imatges.
    La meva idea era fer que passat un tems la balena tornés al centre i que si ningú li fa res sures una mica amunt i avall, però ara estic un xic enfeinat
    gràcies ignasi :D

  6. És fantàstica, la història de la balena. Em dóna bon rotllo. Molt bé, Salva, ets un petit artista/artesà del 3D. Admiro a la gent que té certes capacitats, em captiva tot plegat…

    Mil petons, bunics!

  7. Quina història més xula… A molta gent li caldria tindre una balena com la teva, que els recordés com és d’important un somriure.

  8. És monissima la balena! i quina història!
    El somriure és noble, és com una platja de seda caigut de sota la tempestat d’un règim caigut,
    a més x) per ara somriure es gratis ;D tot i que haurem de vigilar perquè amb l’euro…
    petons!! :)

  9. Quina història més bonica, donot! La veritat és que estava prou intrigat pel significat de la balena. La realitat ha superat totes les meues elucubracions.
    Salutacions :)

  10. Avatar de Donot
    Donot

    Per això vaig escriure aquest post i el vaig col·locar en un lloc visible.
    Hi ha molta gent que em demana: … Que vol dir la balena? I vaig decidir fer un post amb tota l’explicació!
    En Salva és un artista!
    I la meva balena és super-xula!!!

    Ptons…

  11. com et dius

  12. Quina traça aquest Salva… si ja li vas ben donar les gràcies perque almenys jo, no puc negar q hi ha dies q jugo una estoneta amb la balena i hi ha dies q magicament m fa somriure… Així q gràcies a tots tres, a la balena q va arribar a TU i al Salva q va donar aquesta vidilla al teu blog…
    La balena dels titelles, no sé on parara ara però a la historia, al final… vivia en una banyera… ja veus… un dia t’explico la historia… Aquesta era grisa pero si obria la boca Wawwwwwwwwwwwwww la habien fet d’un color vermell maduixa preciosa… cromaticament, alegrava de llarg…

  13. Doncs, som molts els que juguem amb la balena de tant en tant. El mateix Salva, inclòs.

    Ara està preparant la nova versió!

  14. Wawwwwwwwwwwwwwwwww, una nova versió? Joooooo si cada vegada fa salts qualitatius, wawwwwwwww… En fi… quan arrivi DIGA-HO EH? JIJI, per les q pel q sigui… ens agrada jugar quan venim al teu blog, amb la balena…
    Coneixes a tothom q t’escriu? A vegades m sento intrusa… però suposo q ja hi conteu amb això q entrin desconegudes o desconeguts no?
    En fi, mentre no sigui cap malson per tu… jo m’acosto…
    Es ben bé q sóc ignorant en les TIC, bueno y en muchas otras cosas, el fet es q vaig pensar, si no hi escriuen des del 2005, s’enterarà? A la vista está q siiiiiiiii!

  15. M’arriba un mail avisant-me de cada comentari, Sonia.El que passa és que a vegades no miro el correu en dies!
    No conec a tothom, bé de fet conec a poca gent… però els que ens coneixem, vàrem començar a comentar-nos abans de conèixer-nos. Amb el temps ens vàrem voler conèixer i tal. A més molt sovint quedem amb algú nou.
    Som gent bàsicament molt Social!!