Tinc un malson:
No sé per què mhan de venir aquests records precisament ara. No sé que està passant al meu cos i al meu cervell que de cop sem remou el cel i la terra i les coses que fins ara no mhan molestat, sem giren per llocs inesperats.
Porto dies somiant amb una nena petita, petita… tant petita que hi cabria al palmell de la meva mà.
Una nena blava de nom Júlia, a la que jo li vaig fer mal.
Encara dec estar a temps de disculpar-me?
Serveix dalguna cosa que ara em senti fatal?
Potser ha arribat el moment de reparar aquest mal.
Vaig començar lany a un núvol desperança del que no he baixat, però cada vegada el noto més prim i crec que en qualsevol moment el puc travessar.
En aquesta vida en què els desenganys són constants, els problemes sembla que facin cua per anar entrant a la meva vida i les forces, hi ha dies, que no sé on dimonis anar-les a buscar; qualsevol espurna desperança sagraeix.
Ara és, potser, lhora de començar de debò i sobretot de no deixar més coses a mig fer.
Feina, casa, amor i estabilitat.?
Uhmmmm….. Quina por!
El gusano pisado se retuerce y dobla. Cosa que le conviene, pues reduce la probabilidad de ser pisado otra vez. Dicho en el lenguaje de la moral: humildad.
FRIEDRICH NIETZSCHE
Comentaris
15 respostes a «Júlia. O… Lhora De La Veritat.»
Els problemes seguiran arribant a la teva vida, és inevitable, però l’optimisme t’ajudarà a esquivar-los. No el perdis mai (això em dic a mi mateixa tot sovint).
Si, jo també em dic sovint coses d’aquestes. Però la veritat és que costa força ser optimista.
Mira, justament ara acabo de fer un ninotet dels simpsom com si fos jo i mira que he fet:
Clara loptimista.
ups
m’has deixat muda.
Hehehe, molt ‘mono‘ el vestit del treball…
jejejeje…
La veritat és que no m’he de vestir de cap manera concreta per anar a treballar! Només faltava!
Però si, així queda molt “mono”.
Acabo de recordar que demà a les 9 del matí començo a currar!!!! AHHHhhhhhGGGGGgggggggg!!!!!
Aiiiiiiiiiiiiii la millor energia per demà…
No et conec de res, però si et vesteixes com la simpson, aniràs vestida o disfrassada? es q m fa pensar en les nenes “de punto en blanco” i no sé… ben pensat la foto de petiteta també estaves molt mona, potser si, jajajaja
Aiiiiiiiiiiiiiii pel q fa a la resta, quan ho hagis aconseguit, casa,amor,estabilitat (diga’m el secret!, el meu tren s’escapa i encara voldria aconseguir-ho) i la fotografia, per mi el tic tac q sona i el temps q m va en contra… joooooooooooooooooo
Aiiiiiiiiiiii l’hora de no deixar les coses a mig fer… per la foto sembles jove… tant de bo jo n’aprengui a acabar les coses… jeje
I tu et vols vendre el bloc?
Però si una miqueta ets com pepito grillo q recoloques, per ajudar-nos a anar creixent…
A tu i a la resta BONA SETMANA! Laboralment parlant, bé i en tots els sentits…
Ai Donot… A veure si m passen un virus d’optimisme i deixo de suspirar… Aiiiiiii, jiji
Anar vestida així seria anar disfressada totalment. Cosa que no penso fer…
Vaig a dormir!!!
sempre estem a temps de disculpar-nos! ara bé, em fa una angúnia aquesta nina!!!
Tranquila, amb el fred que fa, difícilment es trencarà la capa de gel. Segur que no t’enfonsaràs. Besadetes
Sí… quan sembla que les coses van força bé comencen a sorgir problemes d’on abans sorgia l’esperança i la felicitat :(
Doncs si arribo a posar la imatge mental que tinc, pla et faria angunia, Frederic!
Cosespetites, esperem que segueixi així!
nuriet, la vida a vegades ens sembla molt complicada, però en el fons, no ho és tant… crec.
Bon dia a tothom!! Apa, a treballar!!!
Bon diaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
I sobretot això! Que sigui booooooooooooo!
Ja explicaràs… potser
A treballar!
mmmmm al menys a mi mandraaaaaaaa, però després quan veig a la canalla q et transmeten q els dona bon rollo veure’t
WALAAAAAAAAAAAAAAA, LA VIDA!, M’ENGANXEN A LA VIDA!Tot i els que han vingut a ser un repte, però la resta també m dona força per aquests…
Bon dilluns colla q passeu per aquest blog!
Ja hem treballat!!!
;)
HOla soc nova i e vist el teu espai!!
magadaria tambe ferme un!!!!!!!
Avegades tot es mol mmoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooollllllllllllllllllll xungo
ANIMS!!!!!!!!!!!!!(nomes puc dir aixo!!!)
a mi tmb m passa
joder!
Últimament tothom té sobredosi de lletres a les paraules!!!