Isabel Muñoz i l’obsessió pels cossos (NSFW)

[google-translator]
He de dir que jo coneixia l’Obra d’Isabel Muñoz pel treball que va fer per UNICEF, en color, de nens, flash de dia (com li agrada a la Marta) … Però fa uns dies vaig anar a parar per casualitat a la fotografia que obre la galeria inferior.
Ejem, vaig pensar, aquí se m’escapa alguna cosa … Vaig buscar i em vaig adonar de com equivocada estava amb aquesta dona!

Segons he llegit, la fotografia d’Isabel Muñoz és majoritàriament en blanc i negre, i treballada de forma gairebé artesanal en practicar el revelat seguint la tècnica de la platinotipia. Es tracta d’utilitzar una solució de platí per al revelat de les fotografies, una tècnica utilitzada al començament de la història de la fotografia, però que s’havia abandonat pel preu del platí. Ella l’ha recuperat perquè permet a l’artista preparar els seus propis papers de revelat, als quals s’aplica el platí com si es tractés de pintura. El resultat són imatges de grans dimensions i d’una exquisida precisió, nitidesa i diafanitat.

Els cossos han estat la seva obsessió. En repòs o en moviment, Isabel Muñoz explora el cos humà com si fos una obra d’art; els cossos de les seves fotografies transmeten sentiments, parlen (“el cos és el nostre major llibre”, diu, “i la nuesa seu traç més pur”).

La major part d’aquestes fotografies capten només els cossos, gairebé mai les cares. Isabel Muñoz ho fa així per guardar el misteri, per deixar espai a la imaginació.L’ espectador ha de suposar les expressions dels dansaires veient la postura dels seus cossos.

Aquí hi ha fotos de al menys 3 sèries seves: Diverses de balls a diferents llocs, El imperio de los sentidos i fragmentos.

Al seu web podeu de gaudir-ne de moltíssimes més (però, com és denominador en comú en molts fotògrafs, és lent i en flash. A veure quin dia els fotògrafs comencen a fer-se bons webs, que hi ha un munt de professionals a l’atur (ejem…)!!)

Font: Un millón de fotos | Suplementos de La Opinión A Coruña.