Lavorriment i la desgana poden amb mi, altre cop; ja no tinc ganes ni descriure.
No em ve bé anar a passejar, ni prendre el sol, ni llegir o pintar, ni tan sols tinc ganes de menjar.
Torno a sentir com les meves forces sem escapen, com les il·lusions em deixen i les esperances sesvaeixen.
Pot ser si que em tindria que marxar.
Potser és que estic tan acostumada a la meva rutina de no fer res que necessito un canvi daires urgent.
Potser ja es hora que em plantegi marxar daquesta casa, Estic tant a gust al món que mhe creat aquí, que no tinc ganes de sortir-ne. Això que en el fons no em sento a casa, si no a casa de la meva Companya de pis.
I començo a necessitar sentir-me a casa.
Lopció tornar a la meva casa de debò, no mhe la plantejo. Està a cent quilòmetres de Barcelona i és un poble de mala mort, i després de viure un any i mig a aquí, dos i mig a palma i + de tres a Frankfurt, lidea em sembla aterradora.
No se que he de fer amb mi.
Comentaris
4 respostes a «INAPETÈNCIA I ENSOPIMENT»
nena :evil:
Sabes que esto tenés que evitarlo.
tendras un mal dia…
Mañana seguro vuelves a estar con las pilas cargadas.
ánimo guapísima.;-)
Hola!!
Dius que no saps què fer amb tu, però ho fas, i bé: ser conscient de com estàs i mirar de trobar-hi remei. Segueix! (si és difícil ser en una altra casa que sentis teva, podries pensar alguna cosa, algun detallet perquè on ets ara te la sentis més teva).
Adéu, megapublicadora!
Si te’n vas… no et deixis l’ordinador a Barcelona.
Et comprenc perfectament, però com diria una amiga meva, la vida dóna moltes voltes, un dia et sents d´una manera, però al següent tot ho veus diferent