Horror!… M’he deixat seduir!
Ja ho diuen que no es pot anar a comprar amb lestómac buit. El meu menú per a aquest migdia era Carxofes al forn i peix a la planxa.
Aquest migdia, he anat a comprar. Primer he passat per la fruiteria i he comprat verdures i fruita per a menjar sa i equilibradament. Després he passat pel supermercat. Tot el que he comprat eren productes baixos en greixos, alts en fibra i amb poques calories. Bé, tots no.
Al passar per la zona de refrigerats, la primera temptació! Quant de temps sense menjar pizzes! He pensat que en podia comprar una de petita i congelar-la per si un dia no tenia res per menjar. 1er Error. A la que he arribat a casa me lhe menjada.
El més greu, però, ha estat quan he arribat a la caixa. Bé, just abans darribar-hi. Ja feia dies que la tenia vista, tant bonica i delicada… Des de feia al menys tres setmanes que cada vegada que passava per allí em picava lullet i se minsinuava. Avui, no mhe pogut resistir als seus encants i he de confessar que mhe deixat seduir.
Sense dubtar ni un moment lhe agafada entre les meves mans i lhe ficat dins el carro, sense cap mena de remordiments ni mala consciència.
Al arribar a casa, mentre la pizza era al foc, mhe dedicat a col·locar la compra. Ho he endreçat tot, menys a ella… Clar!
Mentre dinava, l’anava mirant de reüll. Estava tant bonica… Era una preciosa capsa en forma de cofre, que amagava al seu interior un tresor; un tresor en forma de trufes de xocolata.
N’he devorat 5 o 6, i ara fa una estona un parell més… Ho reconec, mhe equivocat… No ho tenia que haver fet, i el més greu és que en queden com 20 trufes més!!!!
En lloc de menjar fruita i verdura ben sana, mhe atipat de xocolata!
Per cert. El senyor de les anti-calories mestà castigant, Ara tinc un mal destómac!!!
:?