Llibreta de pensaments, divendres 21-04-2006 – Ferrocarrils Catalans:
Els meus últims escrits son una mica foscos i tenebrosos.. Amb aquest consideraré aquesta etapa tancada.
Durant aquest darrer mes, mhe oblidat de somriure. He oblidat el munt de coses boniques que hi ha al meu voltant i de la sort que tinc de viure tant bé.
Encara ara, les llàgrimes volen córrer cara avall si no les controlo. Però ja nhi ha prou de mirar-se el melic i de tenir auto compassió. Al menys jo sé el que vull i sóc lliure per fer el que desitjo. Em pregunto i em plantejo coses molt sovint; però estic vivint dacord amb els meus pensaments i valors.
Diuen que res en aquesta vida ve per què si, i que tot el que et passa, és, perquè en treguis algun aprenentatge. Tot i la tristor que a voltes omple el meu cor, prenc nota dels últims esdeveniments i espero haver après el suficient.
Avui em pregunto si ha valgut la pena tornar a engegar el bloc i la resposta és un si ben sonor.
Ja no tant sols pel que pugui publicar, si no pel que puc arribar a escriure en moments com ara mateix: estic a un tren en direcció a Barcelona, amb la meva nova llibreta de pensaments, vomitant idees i impressions a sobre el paper.
La meitat de les vegades que faig això, res de tot això acaba publicat; però a mi em va molt bé per ficar ordre al meu cap.
(Unes hores després dhaver escrit això penso: Que feliç que sóc de poder-me desfer de les coses dolentes de la meva vida amb aquesta facilitat.
Hi ha gent que es passa la vida estacada de peus i mans, crucificats en la seva pròpia arrogància.
Espero aprendre cada dia a rectificar….)
Comentaris
12 respostes a «Fi D’etapa.»
M’ha encantat llegir-te Donot…
Aprendre cada dia a rectificar…
El llarg camí cap a la saviesa…
M’alegra q estiguis contenta d’haver tornat al blog, jo també faig balanç d’aquest més d retrobada…
He estat de SORT, com els q passem per aquí…
Bon cap de setmana GUAPA
Cuida’t
M’alegro del teu adeu a la tristor, perquè, si una cosa saps fer, és arrencar-nos un somriure cada dia.
Besadetes
Es una sort que continuis amb bons anims el teu excel.lent blog del qual soc un admirador.
Petons!
doncs sí, m’agrada el que has escrit i et desitge molta sort i tot el millor en el teu procés personal. És més fàcil acceptar les “lliçons” quan les coses van bé però en el fons tenim recursos per traure també profit dels moments menys agradables. En qualsevol cas, tot passa.
Molta bona sort!
bon dia donot!
– Moltes gràcies Sonia. El camí es realment llarg, però si es fa amb bona companyia i bona ànims es fa més amè.
– Gràcies Cosespetites, ho seguirem intentat! :)
– Fer, també gràcies a tu, jo també em passo pel teu de tant en tant … ;)
– Nimue, tot passa, si… i de tot aprenem alguna cosa. Sort a tu també.! :)
– Bondia…. Molt bon dia!!!
:)
Per cert; Com demà no crec que escrigui res, estaré fent fotos pels carrers… Us deixo la meva felicitació en aquesta adreça:
http://www.gencat.cat/santjordi/2006/frames.html?l=cat&id=32840269
Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
Waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaawwwwwwww
Quin REGAL!
Primer he pensat, aquesta noia deu treballar per la Gene, pq com a mestra també m’ha arribat una felicitació del Pasqui…
Després m’he adonat q ni he pensat q dintre de cada capça hi hagués quelcom diferent a la rosa, … ara sé q també hi ha un drac… no he xaferdejat q més hi ha dintre de l’altre capça
DESPRÉS T’HAS PERDUT LA MEVA CARA
QUIN REGAL PETITA BALENA
QUIN SOMRIURE! EL MÉS GROS Q SÓC CAPAÇ DE FER, TINC LA BOCA PETITA!
UFFFFFFFFF!
DESPRÉS D TANTA COMPANYIA!
AVUI ENS HAS REGALAT EL NOM,
ARA SÉ Q LA PETITA BALENTA DONOT, allà a fora es una bonica Clara
Gràcies ara a més de saber el rostre q tens, sé /sabem q et dius Clara!
Qui m’hauria dit q Sant Jordi m regalaria TANT BONIC REGAL… el nom de la desconeguda balena…
NO SABIA Q ESTAVA TOVETA O TAL VEGADA ES L’EMOCIÓ… A VEGADES ES PLORA DE FELICITAT, AVUI ARA HO FAIG JO…
En sé quelcom més de la petita balena Donot
Sé el seu nom: Clara
GRÀCIES PER CONFIAR-NOS, COMPARTIR-NOS EL TEU NOM!
Gràcies bonica Clara…
ja tinc ganes de veure les fotogràfies!
Cuida’t! / Cuideu-vos!
Sonia… jo he utilitzat el meu nom en diferents ocasions, aquí.
No és cap secret…
Però bé, si et fa il·lusió!
Ostres!
Acabo d’arrivar de veure cielito… no sé…
Q despistada sóc perquè al veure-ho, rellegir les ocasions, si més no la del 1 de març, JO EL VAIG LLEGIR… no sé…
Avui li deia a l’amiga del cine, ja sé el nom de la Donot, jajajaja i li he dit fins i tot he fet el comentari de l’emoció… una mica en conya pq després de tant de temps… era cert… no te digo q quan li digui, ja l’havia llegit…
Ostres! L’ATENCIÓ, una es fixe en el q es fixe… pq vaig llegir-ho… Ara penso, potser ha estat pel color q m’ha cridat més l’atencio?!
En fi… sigui com sigui… si Clara! m’ha fet il.lusió! Perquè tot i no ser cap secret no te’l coneixia!
Apa q tingueu un bon dia totes i els q passeu per aquí!
Cuida’t / Cuideu-vos!
Bon vespre, Sonia…
:)
si a tu et serveixen per estar millor, tot això que hi guanyes, i gratis… i a nosaltres pel mateix preu ens tens contents! :)