Ella Torna A Viure!

Divagacions al bus

Llibreta de pensaments – Bus 57 – 9:12 del matí

Aquesta setmana es podria titular: dues morts, un casament i una resurrecció

La seva situació professional havia canviat substancialment durant els últims dos anys.

Havia passat de ser una directiva (vestit, corbata i maletí) d’una empresa multinacional; a engreixar les llistes de l’atur i fer feines en negre per subsistir.
Els seu antic sou de 1750 Euros al mes, més els 140 de dietes setmanals, el cotxe i la targeta de crèdit de l’empresa per la benzina, a més del bitllet d’avió mensual; no li havia servit per res.
Ara, havia passat a cobrar el ridícul mínim, que estableix el govern del seu país per a una dona, soltera i sense fills. Això representava la meitat del seu sou habitual. Per aquesta raó ara repartia publicitat per la ciutat.
Només ho feia pels matins, per la ridícula quantitat de 12 Euros. Si tenia sort i li tocava una zona amb molts cotxes aparcats en bateria, només trigava dues hores a repartir els 1000 paperets. Si no, podia passar de les tres hores.
Tot i això, estava més feliç que un gínjol! Es podia dir que estava a uns dels nivells més baixos d’aquesta societat de classes on vivim i ella estava tant contenta!

Per fi, sortia de casa i caminava. No parava en tot el matí i al migdia quan tornava a casa, tota feliç, encara es feia el dinar, es preparava un litre de te roig, feia una curta migdiada i tornava a tenir la necessitat de sortir al carrer a fer quelcom.
L’única cosa que de tant en tant li ennuvolava la felicitat era el dubte de quan estaria disponible el curs que volia fer, tenia molt clar que era imprescindible pel seu futur. També li preocupava pensar, quan temps li duraria aquest bon humor i ganes de viure.
Sense oblidar, clar, les seves enormes ganes de poder tornar a sentir quelcom per algú.

Aquesta primavera havia trigat a arribar, però havia entrat amb forces dins seu.

Divagacions al metro

Llibreta de pensaments – 12:36 – Metro

“Su gozo en un pozo”, avui li han dit que la feina és, com a molt, de dilluns a dimecres; i que ha d’anar expressament a cobrar, el divendres.

Torna a casa bruta i cansada, però contenta. Segur que deu haver cremat centenars de calories i greixos acumulats.
Avui ha estat per la zona universitària i ha pogut comprovar la tranquil·litat de la vida dels universitaris; estirats per la gespa o a les terrasses dels bars, gaudint del sol i els amics i sense gaires problemes aparents.
Ella no ha pogut tenir mai aquesta vida. Sempre ha treballat.

Aprofitant que la setmana laboral ha arribat a la seva fi, pensa molt contenta, la de coses que podrà fer, ara que tindrà temps i ganes.

A viure!

Mireu quin bus més lego-xulo!!

Si algú de vosaltres tenia el cotxe aparcat per zona universitària i s’ha trobat un paperet verd al seu cotxe, ja sap qui li ha posat … O_o