Divagacions al bus
Llibreta de pensaments Bus 57 9:12 del matí
Aquesta setmana es podria titular: dues morts, un casament i una resurrecció
La seva situació professional havia canviat substancialment durant els últims dos anys.
Havia passat de ser una directiva (vestit, corbata i maletí) duna empresa multinacional; a engreixar les llistes de latur i fer feines en negre per subsistir.
Els seu antic sou de 1750 Euros al mes, més els 140 de dietes setmanals, el cotxe i la targeta de crèdit de lempresa per la benzina, a més del bitllet davió mensual; no li havia servit per res.
Ara, havia passat a cobrar el ridícul mínim, que estableix el govern del seu país per a una dona, soltera i sense fills. Això representava la meitat del seu sou habitual. Per aquesta raó ara repartia publicitat per la ciutat.
Només ho feia pels matins, per la ridícula quantitat de 12 Euros. Si tenia sort i li tocava una zona amb molts cotxes aparcats en bateria, només trigava dues hores a repartir els 1000 paperets. Si no, podia passar de les tres hores.
Tot i això, estava més feliç que un gínjol! Es podia dir que estava a uns dels nivells més baixos daquesta societat de classes on vivim i ella estava tant contenta!
Per fi, sortia de casa i caminava. No parava en tot el matí i al migdia quan tornava a casa, tota feliç, encara es feia el dinar, es preparava un litre de te roig, feia una curta migdiada i tornava a tenir la necessitat de sortir al carrer a fer quelcom.
Lúnica cosa que de tant en tant li ennuvolava la felicitat era el dubte de quan estaria disponible el curs que volia fer, tenia molt clar que era imprescindible pel seu futur. També li preocupava pensar, quan temps li duraria aquest bon humor i ganes de viure.
Sense oblidar, clar, les seves enormes ganes de poder tornar a sentir quelcom per algú.
Aquesta primavera havia trigat a arribar, però havia entrat amb forces dins seu.
Divagacions al metro
Llibreta de pensaments 12:36 Metro
Su gozo en un pozo, avui li han dit que la feina és, com a molt, de dilluns a dimecres; i que ha danar expressament a cobrar, el divendres.
Torna a casa bruta i cansada, però contenta. Segur que deu haver cremat centenars de calories i greixos acumulats.
Avui ha estat per la zona universitària i ha pogut comprovar la tranquil·litat de la vida dels universitaris; estirats per la gespa o a les terrasses dels bars, gaudint del sol i els amics i sense gaires problemes aparents.
Ella no ha pogut tenir mai aquesta vida. Sempre ha treballat.
Aprofitant que la setmana laboral ha arribat a la seva fi, pensa molt contenta, la de coses que podrà fer, ara que tindrà temps i ganes.
A viure!
Mireu quin bus més lego-xulo!!
Si algú de vosaltres tenia el cotxe aparcat per zona universitària i sha trobat un paperet verd al seu cotxe, ja sap qui li ha posat … O_o
Comentaris
13 respostes a «Ella Torna A Viure!»
Al final, tot depèn de les ulleres que ens posem per mirar el mon, no creus?
Normalment, res es tan bo o tan dolent, simplement tenim mes o menyes energia.
Aprofita el moment, et “llegeixo” genial…
(aixo es xq tens ajuda divina oi?)
hola donot!!yo feliz en el cono sur…demasiado…ke tal tu??estas por ahi?un abrazo te envio…pampi…
Ostres, tot un canvi en mig del post eh? Semblava tot fatal i de cop, pum. Resulta que era feliç!
Fa pensar, oi?
Jo també he repartit paperets pels cotxes!!! Però a mi me’ n donaven 2000!!! ( i el pitjor era quan m’ enviaven a fer el casc antic, que hi han cent o dos-cents cotxes contats…)
apatruyando la ciudaaad….jjjj
Hola, primer de tot dir que flipo amb lamevaweb. Marxo deixant el post en ordre, i quan torno estava tot barrejat!
L’ordre correcta de les frases i paràgrafs és com està ara.
Denke, si, tot depèn de com ens ho mirem… per mi ara, sortir cada dia de casa és tot un èxit… Abans ho era aconseguir no sortir un dia…
Pampita… ¿olvidaste la m en algún lugar de argentina? Mañana os escribo a las dos, ok?
Jun, si… res és el que sembla…
Esteve M. Costa, aquí queda clar que els sous no pugen!! I si que és una putada les zones sense cotxes…
Ah! que me’n oblidava… tenim totes les divinitats del nostre costat….
B… jo diria…
Pateando la ciudad!!!
això volia dir jo….
Oi que estem guapes al matí camí de la feina??? ;)
Petonet!!
Millor trobar papers de propaganda que multes al cotxe.
I ara no sé ben bé a què venia això
Gemma sense cap mena de dubte, som les més guapes i simpàtiques de tot el bus….
Ninotchka, millor trobar-hi papers…evidentment, encara que siguin de color verd…. Però quan jo tenia cotxe odiava trobar-me tota mena de publicitat al cotxe. De fet, quan jo tenia cotxe, odiava moltes coses.
Ha estat a partir de deixar-ho tot, que he fet les paus amb el mon i amb mi mateixa.
Ah caram, ara el post s’entén més eh?? XD
S’havia barrejat tot!
Si Jun, a vegades passen aquestes coses semi-màgiques a lamevaweb. Crec que es culpa de l’editor d’actimel(HTML) que fa el que li sembla de tant en tant!