El secret ( Part III )
Ja nestava fart.
Aquella situació no la podia aguantar més.
Qui era la seva mare per prohibir-li dormir amb una cama al llit, àdhuc dues si a ell li venia bé. No estava disposat a deixar-se intimidar de nou per la senyora Maria.
Aconseguiria una altra cama i la portaria amb molt dorgull a casa seva. A aquesta no l’entraria damagat, ni locultaria sota el llit, aquesta entraria a formar part de les seves vides per la porta gran.
El principal problema que hi trobava era com aconseguir-la. Ara ja no hi hauria cap celebració esportiva multitudinària més, fins lany proper. I no li podia dir a la mare que a sobre, les cames eren robades duns grans magatzems.
La compraria a la trocante, que allà tenen de tot.
I així ho va fer. La va comprar, li van embolicar per regal amb un parell de llaços de color vermell i abraçant-la ben fort va marxar cap a casa.
Frisava per ensenyar-li a la mare!
Durant tot el camí li parlava a la cama de com seria de bonica la seva vida. Li explicà el que li agradava fer per les nits i com de bé la tractaria.
A larribar a casa, enlloc d’obrir la porta directament va picar el timbre, perquè així la mare a lobrir, la veuria tot de seguida.
I així va ser.
La senyora Maria va obrir la porta i va dir: – Valguem déu, Antonio… Sabia que ho faries! Passa al balcó directe, que jo ja he comprat la pintura i la podràs penjar de seguida, au! Crec que començo a entendre l’art modern… Aquests artistes tant previsibles!
