Ja nestava fart.
Aquella situació no la podia aguantar més.
Qui era la seva mare per prohibir-li dormir amb una cama al llit, àdhuc dues si a ell li venia bé. No estava disposat a deixar-se intimidar de nou per la senyora Maria.
Aconseguiria una altra cama i la portaria amb molt dorgull a casa seva. A aquesta no l’entraria damagat, ni locultaria sota el llit, aquesta entraria a formar part de les seves vides per la porta gran.
El principal problema que hi trobava era com aconseguir-la. Ara ja no hi hauria cap celebració esportiva multitudinària més, fins lany proper. I no li podia dir a la mare que a sobre, les cames eren robades duns grans magatzems.
La compraria a la trocante, que allà tenen de tot.
I així ho va fer. La va comprar, li van embolicar per regal amb un parell de llaços de color vermell i abraçant-la ben fort va marxar cap a casa.
Frisava per ensenyar-li a la mare!
Durant tot el camí li parlava a la cama de com seria de bonica la seva vida. Li explicà el que li agradava fer per les nits i com de bé la tractaria.
A larribar a casa, enlloc d’obrir la porta directament va picar el timbre, perquè així la mare a lobrir, la veuria tot de seguida.
I així va ser.
La senyora Maria va obrir la porta i va dir: – Valguem déu, Antonio… Sabia que ho faries! Passa al balcó directe, que jo ja he comprat la pintura i la podràs penjar de seguida, au! Crec que començo a entendre l’art modern… Aquests artistes tant previsibles!
Comentaris
3 respostes a «El secret ( Part III )»
Hi ha tres cames penjades a un balcó? El teu barri és ben raret, eh, noia?
Ara ja he perdut el nord, no tenia dos cames l’Antonio?el que li faltava era el cos. Aquests del art modern no els entendré mai, mare meva aquesta història no te un bon final ja es veu…
Eli, la foto és de debò…
Farlopa… la teva imaginació et va jugar una mala passada i de seguida vas pensar en la reconstrucció d’un cos… Però aquest Antonio, crec que es més fetitxista. a ell li van les cames pel que sembla!