Feia dies que la tenia amagada a sota el llit i no podia seguir mantenint-la allà en secret…
Ho havia arriscat tot per ella, al mig de laglomeració de la celebració, havia aprofitat mentre la multitud saquejava la roba, per emportar-se-la sencera. Ara, però, no sabia que fer-ne.
Li agradava; a les nits, quan la mare ja jeia; treure-la del seu amagatall i imaginar-se que en lloc duna en tenia dues… i que les dues se li enllaçaven al cos.
Per fer la fantasia més real, es ficava nu entre els llençols i la deixava allà dins fins que el despertador sonava, i a corre-cuita, la tornava a desar. No fos cas què, quan entrés la mare a despertar-lo, el trobés amb allò dins el llit!
Però aquesta història, és una crònica previsible com totes on hi ha un secret.
Les mares, com tots sabem, són unes xafarderes per naturalesa i un dia mentre feia la neteja, se la va trobar.
En arribar a casa, la mare lesperava amb allò a la mà. Mare no és el que et penses, tot té una explicació va dir-li mentre es notava com li pujava el color i començava a suar, perquè no sabia que inventar.
Amb la calor, va mirar al balcó i mentre lobria se li va acudir: – Mare, això és de decoració! A partir dara, la pintaré i la penjaré al balcó!
I així va ser.
Comentaris
5 respostes a «El Secret.»
Una cama?
Quina foto més surrealista!! d’on l’has treta?
M’ha agradat la històrieta per a arribar fins aquí.
La foto la vaig fer ahir a la tarda al meu barri.
La historia l’he fet a mida per ella…
;-)
És més…. Continuarà…