El Pis De Ripoll.

És desesperant, no s’acaba mai. El ferrer no acaba de venir a posar el balcó, els paletes que em varen deixar penjada; varen col•locar tant malament les plaques de pladur que, abans de pintar és tindrien que tornar a rejuntar totes; el pintor diu que no quedarà gens bé tal com està.

Fins l’agost a mi no m’entren més diners i jo ja he gastat tot el que tenia estalviat, he escurat les targes de crèdit i encara falta molta cosa per acabar!
En Quim, que és pintor, s’ha ofert a portar-me la pintura i quan tingui diners ja li pagaré. A més hem decidit que encara que no quedi bé, pintaré i d’aquí un parell de mesos ho farem més bé.
D’aquesta manera, la noia que em lloga el pis (L’Eli) ja s’hi podrà instal•lar. Ella hi està d’acord, doncs ja fa anys que espera que l’acabi!

Així doncs demà torno a marxar cap a la fresca, a tornar a rejuntar el terra del terrat, a acabar d’enguixar les plaques i tapar forats per pintar i diumenge, a pintar!
Suposo que el diumenge s’allargarà tota la setmana… Perquè no sóc tant ràpida pintant, tot i que la Montse i l’Àngels s’han ofert a pujar de bon matí per poder-me ajudar!