El Formiguer De Barcelona.

Poc em pensava, fa uns dies, que cada dia tindria que passar per aquest turment.

Abans de continuar llegint, dóna-li al play, escolta astrud gilberto i gaudeix del viatge.

Ja porto tres dies despertant-me a les 6:30 del matí.
El ritual encara no el tinc del tot per mà, però aviat començaré a fer les coses mecànicament.

• Sona el despertador 1, l’apago immediatament i obro la llum.
• M’aixeco ràpidament del llit per parar el despertador 2 abans que soni; aquest està preparat per sonar tres minuts més tard que el 1, i està a l’altra punta de l’habitació. Si arriba a sonar algun dia; despertaré fins i tot als veïns de dalt.
• Poso en marxa l’ordinador.
• Vaig al lavabo.
• M’escalfo la llet i me la prenc davant de l’ordinador llegint els gmails i possibles comentaris al meu bloc. Si tinc temps llegeixo algun bloc.
• Torno al lavabo; higiene diària. A l’habitació em vesteixo.

A les 07:15 surto de casa i comença el veritable martiri de cada matí. El viatge fins on vaig a classes: El formiguer que és el metro a aquelles hores del matí.
He d’agafar les línies 3 i 1. I és realment terrible la quantitat de gent que hi ha. No sé com els senyors de TMB tenen els pebrots de no augmentar la freqüència de pas dels trens. Allò, hi ha dies que és realment inhumà.
A la sortida de les classes, a les 14:00 hores; els trens segueixen anant igual de plens. principalment la línia vermella.
Senyor Clos: No creu que pel que paguem pel trajecte, podríem gaudir d’una mica més d’espai? Com vol potenciar l’ús del transport urbà en aquestes condicions?

Crec sincerament que aquest govern municipal porta anys dormint mentre la ciutat creix i la densitat de la població augmenta. Que ara hi ha molts projectes de noves línies? Si; Però s’han despertat una mica tard, No?

Bé, fins aquí la meva ratllada personal a la setmana de la mobilitat.

Tret d’això… Segueixo més feliç que un gínjol i molt contenta de tot plegat!
Per cert, m’he apuntat a un taller d’Escriptura creativa i a un de Reiki !

Així és com tindríem que anar per sobreviure als viatges en metro a Barcelona.

La foto és d’aquí: http://www.homines.com/arte_xx/urbanudismo/index.htm