ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.
Ara ha de fer uns 4 anys de tot allò.
La vaig conèixer una nit boja de festa. Em va encisar des de la primera paraula que em va dirigir; tot i no ser massa romàntic, dins els serveis d’aquella discoteca.
Em varen embruixar els seus ulls, la mirada transparent i neta, aquell somriure de orella a orella, la mini faldilla que lluïa i les seves llargues cames tatuades de dalt a baix. A part de la simpatia que emanava tot el seu cos.
L’encontre als banys va ocórrer cap a les 4 del matí mes o menys, més tard ens tornàrem a trobar en un altre antre d’aquell mateix carrer, i allí ja vàrem començar a xerrar. Cap a les 7 del matí vàrem marxar cap al after on jo solia anar, que ells també freqüentaven. El Heaven.
He dit ells, per que la meva fada en qüestió tenia un xicot, que anava amb ella en tot moment.
Un cop allí dins vàrem continuar xerrant i ballant fins a les 11 del matí o així i després vàrem sortir a la terrassa i ens vàrem estirar per allí.
No puc recordar les converses amb exactitud, però en recordo l’essència: Sexe. Em va sorprendre la manera oberta i sense cap mena de culpa amb que admetia la seva bisexualitat, de la manera que explicava com gaudia menjant-se a una noia i l’aclariment sobre el fet que li agradaven sense pel, ben depilades.
Per aquell temps, jo estava en una profunda crisi de identitat sexual. M’agradaven les noies, però no em podia definir com a lesbiana, mai he volgut que m’encasellessin enlloc i menys en el sub mon, que encara avui és la homosexualitat. No ho tenia gens clar, doncs si em trobava amb algun dels meus ex-amants homes, també m’agradava estar amb ells.
Cap a la una del migdia ens varen tancar l’after i cada un va marxar cap a casa seva.
Jo estava completament sola en aquella ciutat, hi estava per motius de feina, i tot i que ja feia un dos mesos i mig que hi era, la feina no m’havia deixat temps per sortir de festa.
Vaig tornar a casa molt feliç i contenta.Durant la setmana següent no recordo haver-hi pensat més en ella, però el dissabte mentre em banyava després de la feina, sense saber exactament per què em vaig acabar de depilar els pocs pels que em quedaven a la vulva. Em vaig ficar mona i al carrer que hi falta gent!
No era conscient en cap moment del desig que tenia de trobar-me-la. Jo vaig anar a la meva, però la veritat és que ens vàrem trobar de seguida… Ella també em buscava, ara ho sé.
Vàrem estar tota la nit ballant per varis locals de la ciutat, cada un al seu aire, però sabent que els altres estàvem allí. Al final vàrem anar a petar a la mateixa terrassa de la setmana anterior.
Estàvem allí fora i vàrem veure arribar un munt de policies nacionals, vàrem entrar al local i els amos ens van fer anar a una porta que tenien al darrera per si entraven al local, que poguéssim escapar, però al final no va ésser necessari, només varen regirar la terrassa i varen pillar a una allocada amb un parell de pastilles.
Quan varen marxar nosaltres sortirem de nou a la terrassa on la Miri, la noia de les pastilles, ens va explicar com l’havia registrat una noia policia i com al veure el seu tatu del símbol lèsbic l’havia deixat de regirar. Li varen enganxar dues, i ella estava molt contenta, en duia 150 més. Per celebrar-ho tots en vàrem menjar.
Un parell d’hores més tard, la Miri i jo ens petonejàvem per allí fora i la meva fada ens contemplava plena de desig. L’hi podia veure als ulls, però ella tenia xicot i en cap moment vaig pensar el que passaria unes hores més tard.
(Continuarà…)
(Nena, si lees esto espero que no te enfades demasiado conmigo por contarlo en voz alta ni por usar tus fotos, tenía ganas de explicarlo. Besitos, preciosa)
Comentaris
7 respostes a «EL DESPERTAR DELS SENTITS… (1ª PART)»
Bravo! esperant la continuació.
La frase “Magradaven les noies, però no em podia definir com a lesbiana, mai he volgut que mencasellessin enlloc i menys en el sub mon, que encara avui és la homosexualitat”, és difícil dir-la -o pensar-la- millor: això de no voler-nos encasillar mai enlloc, de tan en tan porta sorpreses, si ;)
Muy bonito, si. Hay algo realmente hermoso en este relato.
Cada dia nos sorprendés más.
Yo al igual que Jordi, esperaré la continuación; no tardeis demasiado, bella.
“esto de no querernos encasillar nunca en ninguna parte, de vez en cuando trae sorpresas, si”
Quería decir que al no querer ser una cosa determinada, siempre estás abierto a el resto de ellas. Y ese resto puede traer cosas inesperadas ;)
Ah! M’encanta… i em fa pensar… i em dóna (males) idees… Continua amb aquest estil i no podré parar de llegir-te! :twisted:
Mira que deixar-nos a mitges… ;-)
no et segueixo el blog donot, per raons obvies. nomes volia donar-te les gracies per ‘treure el cap’ per http://www.novaigsererasmus.com . es que el mercat mallorqui no el tenim ben cobert i m;ha fet ilusio. be, anims, i vigila amb les pastilles que atrofien els caps
Hola,bueno m’agradat molt lleguir el text.A més fa poc que soc bisexual, millor dit que me he donat conta, la veritat a sigut una mica raro la meva història,potser encara soc jove per descrubir com sóc però ara ja se com soc realment i no cambiaria per res del món, m’agrade com soc i estic feliz de mi mateixa!!!
petonetssssssss, muaks t’estimo Marga…