La tristor està guanyant camí.
Que fàcil seria ara tornar-se a enfonsar.
Deixar-se anar, ficar-se al llit i dormir durant uns quants mesos més.
Però no ho he de fer.
He de mirar a la vida a la cara i enfrontar-me a tot plegat:
– No mha tocat la loteria.
– Per molt gran que sigui lestimació que sento per en Rafel, cada un té la seva vida i no hi podem fer res. Ha estat com retornar a la època més feliç de la meva vida durant dos dies, jocs, riures, bromes… El estar amb una persona que em coneix de debò i que conec de debò! El tornar a conviure dos dies amb la persona que més mhe estimat en aquesta vida! Potser haguera estat més sensat deixar el passat enterrat.
– Les obres del pis no sacaben, larquitecte no apareix i els diners shan acabat.
Espero que com a mínim el dia 10 cobri lo del atur i que sigui un bon pessic, si no, no se que faré.
Divendres al vespre. Sola per voluntat pròpia, i trista…força trista.
Aquest cap de setmana buscaré tots els papers de les obres i dilluns aniré a enfrontar-me a la realitat. Tindré que anar a Ripoll a gelar-me de fred i a posar-me malalta dels nervis de veure el problema en que estic ficada.
Com costa tirar endavant!
Melancolía Edvard Munch (1863-1944)
Comentaris
6 respostes a «DURA REALITAT.»
Anim, Donot… ànim!
pensa que veuràs les teves nebodes :D
donot, a mi m’entristeix llegir aquest tipus de coses….
se que sona egoista, pero intenta ser més positiva
un dia arriba una onada i a pendre pel cul.
que no tens ara?
Em penso que t’entenc tan bé! Divendres i sola. Obres que no s’acaben. Un passat que vols enterrar. La loteria que no t’ha tocat… Buf! Però demà serà un altre dia. Vinga, ànim!
Força donot…
Si caus dues vegades, aixecat tres… aixo diuen!
Molts anims, abrigat be, i mira a la vida als ulls! que coi s´ha pensat???
Un petonas!
La vida avui, sembla portar ulleres fosques, Denke.
Demà espero que ja no les porti…
Aquesta tarda ha estat com despertar d’un somni fantàstic i adonar-me de cop que la realitat és molt diferent.
Demà estaré millor, suposo.
Diuen que gairebé tot té solució, No?