DANSO FOLLAMENT

Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.

No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més estèril.

Ben rumiat no goso preguntar-me
perquè danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m’apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innureables.

He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.

D’aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.

Miquel Martí i Pol, (Si esbrineu d’un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida, 1976)