Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.
No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més estèril.
Ben rumiat no goso preguntar-me
perquè danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m’apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innureables.
He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.
D’aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.
Miquel Martí i Pol, (Si esbrineu d’un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida, 1976)
Comentaris
3 respostes a «DANSO FOLLAMENT»
sense paraules
:-)
ummm… aquest vers reflexa el que penses un dissabte a 9 del matí??
Quines refelxions per un diumenge Donot!!!!!!!!!!
:D