He començat a llegir el llibre "Sólo de lo perdido" de Carlos Castán i amb el parell de contes que m'he llegit m'ha vingut una sèrie de pensaments al cap:
Ens passem la vida perdent coses.
Perdem gent estimada, sensacions, amor, il·lusions.
Podem perdre fins i tot amics imaginaris, grans amors que no han passat mai més allà d'un joc de mirades. Perdem vides perfectes amb les que vàrem somiar, viatges meravellosos al futur i al passat. Perdem 1000 oportunitats per fer les coses bé, 1000 més, per tornar a rectificar. Perdem la ocasió d'explicar els nostres sentiments una vegada i una altra.
Constantment perdem.
El que jo pugui tindre en aquest moment demà ja no hi serà, si més no, no serà igual…
I tot i així, senyors: Seguim perdent el temps.
(A la foto: El meu enamorat, el Gegant dels 7 mars. Un altre de les meves pèrdues: Gegant, si llegeixes això, truca !!!!)
Comentaris
2 respostes a «Coses perdudes…»
Per sort… També recuperem coses de tant en tant!
;)
Per tornar-les a perdre… clar.