Categoria: Posts Personals

De tots és sabut que a mi no m'agraden els nens, oi? Doncs aquesta setmana he tingut dos curiosos malsons!  

He dormit unes 16 hores, des que ahir em vaig despertar a les 7h.    

Dilluns passat al matí, de Camí cap a la feina, vestida amb sabates i faldilla negra, me'n vaig adonar com de blanques estaven les meves cames i vaig decidir que allò es tenia que acabar.    

No us ha passat mai que de cop i volta un dia et trobes somiant amb un bon amic? I a més, el somni no és tot lo innocent que es podria esperar d'una amistat d'anys com la vostre?  I per si això fos poc, et deixa amb dos pams de nas i unes ganes…

Aquesta setmana estic que faig por:    

Tot i que em doneu l’esquena  mil cops i tingui que ressorgir d’entre les runes  …    

PedrOOOOOoooo!!!     Bé, no sé si hi havia cap Pedro… Però un bon munt de gent si:

La setmana entrant és el meu aniversari.  

Des que estic al pis nou, estic redescobrint moltes coses de mi. Hi ha moltes qualitats i capacitats meves que portaven anys amagades i ara estan tornant a sorgir.

Hi ha dies que quan et despertes al matí, voldries desaparèixer…   

Hi ha moltes coses que descriuen a una persona…  Que em podríeu dir d’aquesta?

Fa uns dies… (Molts ja.) Vàrem fer un sopar de bigotis i escots. La història estava que s’hi tenia que anar amb una cosa, o l’altre. Per a nosaltres, dones de pitrera abundant, no va ser massa difícil adquirir el rol que més s’adequava al nostre desig; però per a determinades persones… La cosa, com…

  El meu (nou) barri, tot i que no ho sembli, és un matriarcat republicà. (Jo l’anomeno carinyosament Lolailoland o Quillolàndia.)  El dia que vaig anar a veure per primera vegada el pis, crec que va ser el que em va convèncer, aquesta gran estàtua que presideix el barri…