Tot just ara, començo a notar que el meu cos i el meu cap es comencen a sentir a casa.
Després del fantàstic viatge que he fet, m'ha costat tornar a mirar al meu voltant i adonar-me que això és el que realment fa temps vaig triar com a vida.
Les coses canvien cada dia dins meu. Però en segons quins viatges canvien més. M'explico:
Durant el camino de Santiago vaig encetar uns canvis i un estat que encara no he explicat en veu alta. No m'he vist amb cor de fer-ho. Però el que si tinc clar és que tot, absolutament TOT el que estic fent des de llavors és conseqüència directe d'aquell aprenentatge.
No explicaré ara tampoc tot el que va passar, però si diré que el meu cor va perdre la cuirassa que duia des de feia anys.
Durant el viatge que acabo de fer a Boston i Nova York amb la meva germana i les meves nebodes grans (17 i 20 anys), acabo de retrobar un parell de parts més del meu ésser que havia perdut.
Emocionant. Però també dur.
Crec que ara mateix ja no em queda cap cuirassa més protegint el meu cor. Em sento despullada davant la vida, esperant poder tornar a tenir una oportunitat.
Em sento feble i perduda. No tinc el telefon ni el mail del responsable d'aquest sentiment. No l'he sabut trobar al facebook,ni al plaxo ni al mySpace. No tinc ni idea de si te bloc o del seu nom complert… Si Ell no es manifesta, no podré fer res.
Algú sap com posar-se en contacte amb els àngels?
;)
(De moment, però… ara que em començo a sentir, m'obriré una ampolla de vi de la terra i passaré el vespre pujant fotos al flickr! Demà ja sortiré!)
Comentaris
7 respostes a «Algú sap com posar-se en contacte amb els àngels?»
Emocionant, Si. dur?, no se que dir-te, anar tota la vida amagat derrera la cuirassa, intentant aperentar ser… aixó si que és dur.
Despullar-se es rar, però al cap i ala fi, és lo natural. L’inconvenient que te és que els que miren es veuen reflexats, i no sempre els hi agrada.
Però no es pot anar per la vida sense cuirassa… Ni tampoc despullada… :)
mmm, pourquoi pas?… no series la primera … http://www.ccn-naturisme.org/… només cal perdre la por de morir … la resta ve sol.
Com aquell home que es passejava l’any passat nu per Bcn però amb el cul tatuat, no?
aix…..
A vegades, els angels es posen en contacte amb mi… ;)
yo creo que todos tenemos un angel junto a nosotros,nos acompaña desde que nacemos y nos ayuda en cada momento,no hace falta buscarlo,esta junto a nosotros.
Quizá si, quizá no.
Todos necesitamos creer en algo. Yo creo en mi, soy la única persona, ángel, demonio o dios que me ayuda de verdad en momentos críticos….
Otra cosa diferente es ver ángeles en la mirada de alguien… ;)