Horror
No sé que em passa. Em sento com fa 10 o 12 mesos.
La mandíbula agarrotada i ja fa com 6 dies que no dormo més de tres hores seguides.
Mobligo a seguir amb el ritme que ja tenia mig marcat, ahir no vaig anar a dibuix, però avui mhe obligat a anar a dansa.
Havia quedat per sortir de festa amb les nenes aquesta nit, He anat a veure la Clau però no estic amb condicions de tenir una conversa ni amb ella…com dimonis sortir i tenir que xerrar amb laltre gent.
Jo volia sortir avui….Volia veure a una persona en concret… Però porto un estat de angoixa a sobre que no em permetria comportar-me normalment.
Quan estic així, no tinc ganes de xerrar, ni de riure, i a més, si alguna cosa em desagrada, sóc perillosa. Puc muntar un numeret dhisterisme en qualsevol moment….
Em fa pànic pensar en una marxa enrera … Jo ara estava millor, per que de cop i volta torno a estar enfadada amb el mon?
No puc aguantar més aquesta situació….Aquests baixons em destiroten la vida per complert.
No puc més… No; un altre cop….no
Estic dun mal humor increïble.
Comentaris
6 respostes a «NO… UN ALTRE COP, NO.»
Servirà de poc… però ànims! Espero que no estiguis enfadada amb tots nosaltres! :P
Vinga, segur que et passarà i tornaràs a riure…
:rolleyes:
Petons
:rolleyes:
No ens mosseguis
8|
Nosaltres t’estimem
;-)
Mossega a la pared, fota-li la culpa al vent o a algun altre factor exògen que no pugui recriminar la seva innocència, però no ho paguis amb tu mateixa ni amb els que tens a la vora.
Surt al carrer i crida-li a la orella a un desconegut, entra a un forn de pa i demana tomàquets, i després torna a casa, et fas un bany d’escuma d’aquells tan guays i al eixugar-te, possa’t el traje de ‘donot-es-sent-be’ que tant be et queda al cos.
Un abrazo de los que aprietan
Prova d’anar al cine…,
i ara, seriosament, fes alguna cosa, estigues activa, ja tens la terrassa en condicions… apa, vinga. Ànims.
ostres donot… jo seguiría la tàctica kippel… (kip! m’has arribat fons!!) es preciosa.
bon dia donot!!
Buenas… jo tard, com sempre.
Saps, ara x no variar la cagare. A mi em passa una cosa semblant, estic cansat de gent, de problemes, discusions, rollos raros. A dia d´avui semblo un gat.
Potser estas igual. ¿..?
Quan vaig tenir un problema cardíac, sempre que notava qualsevol cosa pensaba que era el cor, i em posaba fatal. Fins que em vaig obligar a estar normal, si passaba res, intentaba analitzar-ho independentment del problema que habia tingut. Em va costar xo va funcionar. Tot i que ara sembli un gat…