Macabo de despertar de una llarga ressaca…ahir no vaig fer res en tot el dia i he dormit més de dotze hores en un estat de coma profund.
Ara després dun bany calent deucaliptus per netejar la resta de pols que queda dins els meus pulmons, puc explicar una de les neures dahir. Per que el que si vaig fer ahir, va ser pensar molt.
Crec que el tema mentides es mereix un post.
Jo sempre he pensat que la sinceritat ha de anar per davant de tot en les relacions amb els altres humans. Si li voleu dir mentides als gossos, no mimporta tant, però qui diu mentides a coneguts, amics, amants, familiars o el que sigui, em mereix ben poca consideració. (Els jefes no entren al pack, a ells sels hi pot dir alguna mentideta daquelles Estic fatal i no puc venir a currar, avui)
Sempre he cregut, que qui diu una mentida petita, no és de fiar; doncs, Que farà amb les coses important?
No entenc aquesta gent que senreda en les seves pròpies mentides i que, quan se li van destapant, saferra a elles com si li anés la vida i segueix mentint; i cada vegada estan més ficats a la merda i no ho accepten ni rectifiquen.
Són gent orgullosa capaç de perdre amics, amors i bona part de les coses bones de la vida per que la gent no descobreixi que menteixen.
No tenen en compte que la gent no és tonta, per molt que de vegades fem veure que no ens en adonem.
Per bé o per mal, durant el transcurs de la meva vida, mhe trobat amb molts mentiders/es compulsius. He après a reconèixer-los (potser per que durant la meva infància i adolescència nera una), i el que faig jo normalment és deixar-los fer, fins que en diuen alguna que em dol realment. Aleshores és quan els agafo per banda i els hi explico el que se. És en aquest moment, quan la persona mentidera en qüestió té la oportunitat de fer un acte de valentia i acceptar el seu problema o quan covardament pot amagar el cap sota lala i dir que el que jo dic és mentida i perdre una amistat més.
De totes maneres, no els reconec a tots; a vegades em trobo amb gent que, tot i que veig que hi ha alguna cosa que no és del tot clara, no mimagino que sigui un mentider compulsiu. Aquests tipus de mentider són els més perillosos, són els que realment tenen la capacitat de crear dubtes i fer mal allà on van.
Ja sé que tots en algun moment en diem alguna, però que en penseu vosaltres sobre les mentides?
És humà equivocar-se, però també ho és el rectificar. Això és el que espero jo de la gent que tinc al meu voltant.
La foto es d’una instal·lació de Paul McCarthy, un geni que parodia constantment la ximpleria social. Un geni, que per cert fa una exposició ben aviat al centre d’art contemporani de Màlaga i que jo aprofitaré per anar-hi i de pas veure un amic amb l’excusa. Eh Gordi?
;)
Comentaris
6 respostes a «MENTIDES…»
Es difícil opinar, jo he dit mentides a la meva vida, algunes per fer broma, altres per evitar-me situacions desagradables…
Es evident que mentir no es bonic. Però suposo que s´ha de tenir en compte la intenció de la mentida i del mentider no?
Sempre existirán les mentides piatoses…
a mi m’agrada la comparació aquella de les mentides amb la bola de neu, que va caient, i a mesura que passa es va fent més gran, i cada cop resulta més evident.
el fet és que tots n’haurem dit alguna vegada, o no… però que no són correctes, sense excuses, sense posicions que salvin una sola situació, sempre hi hauràn excepcions, però són tan minses que son quasi nules…
m’encanta la frase donot:
“Tothom té dret a no ser mentit…”
Impressionant.
Es evident que les mentides no son defensables, pero si es cert que tal com han dit, existeixen les mentides piatoses, però que en les quals tampoc s’hi ha de refugiar un.
El millor és anar amb laveritat pel davant, encara que a vegades les consequencies no siguin agradables.
aixó aixó!! i perqué és senyor?!
és qüestió de confiança i tal, jo et podria dir, osti, no em recordo dels comentaris del teu post, però et dic… em fa pal legir tanta lletra [tot i que avui he complit]
O podria dir-vos, no, es qeu dissabte a la nit eh… mmm… vaig quedar per pendre algo i … bueno, qeu no podia venir, i no, us dic, no vaig venir pq em fot un pal tremendo anar fins allà
Però bé, jo crec que no sempre pots dir veirtats
a casa meva no puc di: mama, ahir vaig estar fumant maria [que no és cert] pq es pensarien qeu sóc un drogaadicte [de fet ja s’ho han pensat més d’un cop] així qeu si per amagar la vritat li he d dir que era alcohol….
No ho sé, crec que hi ha moments que saps elñ que pots dir i el qeu no, i jo sí que crec en les mentides piadoses, tot i que hi ha gent a la que prefereixo no dir-ne ni tan sols d’aquestes
veus? jo a me mare li dic q fumo i que no fumo…
no se de vegades em mola colar mentidetes ridicules per riure i prendre el pel ( oi estherilla? soc un impresentable…) estan les mentides per fer una sorpresa… hi ha de tot al mon jejeje