L’ENAMORARÀ….

Té pressa, ha arribat més tard a casa del que esperava, no vol arribar tard.

Han quedat en una cafeteria que hi ha prop, encara sort, només necessita deu minuts per anar-hi caminant.

S’ha de dutxar. Que es ficarà? Te ganes d’estar ben bonica per a ell. El vol enlluernar.

Remena pel armari tot buscant la peça de roba ideal. No vol anar massa atrevida, ni massa seria, però tampoc vol anar deixada…. S’ha de comprar roba…No sap que ficar-se i acaba triant aquella faldilla que li amaga el cul, la samarreta rosa de la seva millor amiga (que li va donar per que li portés sort), escull unes calcetes roses i un sostenidors del mateix color. Ho estira tot a sobre el llit, contemplant quin efecte fa. Infantil…bé, perfecte.

Només té una hora per arreglar-se. Es dutxa en un moment i dona gràcies a Deu, que ahir es va depilar, si no ho tindria difícil per fer-ho ara.

S’eixuga el cabell amb el assecador per donar-li un xic de forma, es renta les dents i corre cap a l’habitació.

Els nervis li estan fent una mala passada…està col·lapsada. Que més ha de fer?

Es vesteix la roba que ja tenia preparada, agafa tot el que podria necessitar i ho fica a la bossa. El tabac. On està? El troba, s’encén una cigarreta mentre es mira al mirall.

Perfum! És el que li falta. Es tira unes gotes del seu perfum preferit i es torna a mirar.

Maleïda sigui… Te la pell molt seca. Crema! Per que es vegi lluent i terça, a les cames, braços i mans.

Ara si.

Ja està a punt.

Arribarà a temps.

Sap que s’ho juga tot aquesta vegada. No tolerarà més desenganys. Si això no funciona ho deixa córrer. No és vol tornar a il·lusionar per no res.

Surt al carrer decidida.

L’enamorarà.

Evidentment no el va enamorar, senzillament es varen veure uns quants dies, durant uns quants mesos….

La vida és cruel i les dones som a vegades massa innocents….
Tantes molèsties per què? …

Tantes il·lusions …
Però bé, l’important és gaudir el moment, no?
Per no parlar dels nervis i l’adrenalina d’aquest moment? Això és genial….

;)


Comentaris

6 respostes a «L’ENAMORARÀ….»

  1. També hi ha homes que som massa innocents de tant en tant. I que sense arrivar a extrems, ens arreglem i preparem per algo que despres no passarà :(.
    Crec que no és una cosa que vingui condicionada a un sexe.

  2. hi han tants moments d’aquests… a mi sempre m’havia agradat pensar en aquell mateix moment recordat més enllà, és a dir, la primera cita, llavors durant la primera cita, ja et poses a pensar com la recordaràs al cap d’un temps… no sé si m’explico, però es una paranoia, ho sé… :)

    a mi també m’agrada arreglar-me per l’altre persona, evidentment m’arreglo per sentir-me bé, no em posaré res que no em faci sentir a gust, però si estigués sol a casa segurament no m’ho curraria tant, i de fet… no m’ho curro massa… aix…

  3. Qui més qui menys, tothom s’ho mira si té esperances… No ens enganyem: home o dona. Potser alguns/es necessiten més temps (cabell larg, depilació, molta roba a l’armari…). Però tothom mira d’arreglar-se. I és maco mirar de sentir-se per algú altre, encara que ja faci temps que la relació dura.

  4. m’encanten aquests moments….si t’ho mires des de fora veus com pots arribar a fer el ridícul però són genials…els nervis, els dubtes….clar que sí no surt bé és la putada….

  5. esteve, a mi em sol passar el mateix, estar vivint alguna cosa i projectar-la al futur es un petit gran plaer!
    moments màgics…

  6. Ke rumantik tot plegat, hem sntu sol a kasa.. i nose si kap noia d’aki tindria una konversa am mi ( no bsko sexe ni re ) bsko una noia ke em sepiga skulta :'(