IMAGINAR…QUE NO SOMIO…

Llibreta de pensaments – dijous 16-09-2004 – 9.30 del mati  (Escrit al llit amb una Ressaca total)

Sort que ningú em pot prohibir el somiar. Experimentar que tots dos som un de sol. Imaginar l’escalfor de les teves mans acariciant suaument la meva pell.

Inventar el teu cos nu vora meu. Fondre’ns en una abraçada sense fi. Tastar dels teus llavis la  mel.

Degustar el teu cos poc a poc. Descobrir cada plec de la teva pell. Olorar-te de dalt a baix seria tot un plaer.

Percebre que ja res no serà igual. Plorar la teva absència. Poder tancar els ulls i somiar amb tu.

Imaginar…que no somio…


Comentaris

Una resposta a «IMAGINAR…QUE NO SOMIO…»

  1. Desitjar… Sovint desitjar és pensar en allò que mai serà nostre. Desitjar és voler tenir, i desitgem perquè sabem que no podem tenir. Somiar és potser una forma de desitjar… Però a vegades pensem que el que somiem és alguna cosa que desitjem, i no sempre és així… A les persones ens agrada idealitzar. Pot ser millor el desig a seques que el desig fet realitat. Perquè un desig fet realitat deixa de ser un desig… I deixa de ser allò tan fantàstic que havíem imaginat.