FAIG ANYS, I QUE?

Fa mesos que no vaig de festa, no en tinc ganes.

Avui tinc un munt d’amics i amigues esperant-me. Estàvem en un bar que hi ha prop de casa i els hi he dit que ara tornaria, i si no, que ja ens veuríem a la festa… Porto tot el dia així…i ara estic aquí, a la 1.30 de la matinada i crec que me’n vaig a dormir.

Faig anys, i que? No tinc res del que més desitjo!

Mai m’ha agradat fer anys.

Per un cantó, tinc ganes de sortir. Però per l’altre, em fa massa mandra tenir que mantenir el somriure tanta estona. No em sento feliç, ni especialment orgullosa de mi, com per anar per la vida amb un somriure d’orella a orella.

Un any més i que? No sé si tinc ganes de continuar amb la farsa de la meva vida. Fa molt temps que ja no tinc forces…

Ja se que si estic sola és per que vull, però és que, si jo no m’aguanto, com m’han d’aguantar els demés? I jo, Com puc estar per algú, si feines tinc a controlar el que faig cada dia?

Em dic a mi mateixa que si em quedo a casa, serà com començar un any Depressiu … però si surto i em comença a entrar el mal rotllo…serà pitjor.

Merda ja!

M’he de decidir…

Per que ja no puc senzillament gaudir de la vida?

Quin mal rotllo…



Comentaris

8 respostes a «FAIG ANYS, I QUE?»

  1. Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!Surt al carrer!…Ja! No et tanquis a casa…

  2. Per cert, quants en fas?! (que indiscret, oi?):D

  3. No saps com t’entenc, Donot. Fa uns mesos encara sentia colejar en mi els estralls d’una depressió tenyida d’una forta ansietat (un problema que em va durar un any i mig ben bé), i creu-me que se n’acaba sortint, malgrat que de vegades no li veiguem el final. L’ajut psicològic i les paraules són un bon complement en aquests casos, però no ho son tot. Un hi ha de posar molt de la seva part i tu ja ho estas fent amb la teva lluita diària per la vida. No et desesperis i tingues paciència, que aquestes coses van molt lentes, però pensa que sempre hi ha llum al final del túnel i l’única forma d’arribar-hi és caminant sense parar, encara que sigui a petites passetes.

    (segueix)…

  4. (ve de l’anterior)

    No deixis de sortir de casa, de distreu-re’t, de passejar, d’observar el que t’envolta. Encara que en un principi et sembli una tasca feixuga que no t’aporti cap satisfacció, els estats d’ànim s’encomanen, i la contemplació de la bellesa en una persona sensible com tu pot actuar com un bàlsam en tot el teu esperit.

    (segueix)…

  5. (ve de l’anterior)

    Un dia que em sentia especialment trista, una persona amiga em va dir que “l’ocell no cantava perquè era feliç, sinó que era feliç perquè cantava”. Aquest pensament resumeix el que et vull dir. No deixis mai de moure’t, de fer coses, de buscar allò que t’agrada i practicar-ho. Al principi et costarà gaudir-ne, però a poc a poc, aquesta conducta s’anirà convertint en una actitud de vida que t’ajudarà a sortir d’aquest pou.

    Si vols parlar, estaré encantada de llegir-te (aura_blog@hotmail.com). Una abraçada molt forta

    (Ho sento, he hagut d’enviar el comentari en tres cops ja que era tan llarg que no me l’admetia)

  6. És dur però ho aconseguiras, ja veuras com si. 8) un petó

  7. Osti tú, te escrito un rollo demasiado grande y mer lo han denegado!!!.
    Bueno donot, guapa de ojos, te quería decir que te aprecio mucho, y que no te digo te quiero por falta de contacto físico, pero te quiero decir que eres de las personas que más me han impactado en esta puta vida mía, por muchas cosas, pero sobre todo por que eres AUTENTICA, mujercita, con bouquet exclusivo y original, inimitable, y… eres preciosa, por fuera y por dentro.
    Estoy muy xungo, mucho, y cuando he leído tu post me has dado fuerzas, fijATEEEEEE!!!, estoy hasta los coj, de todo, pero siempre hay algo, en tí , en otros de los blogs, que me hace no desistir, no tirar la toalla.
    Animos guapisssima, tengo ganas de verte un día, para REIR otro rato, que falta me hace, mucha.
    Te aprecio mucho donot, y ya sabes donde tienes un amigo, ahora más cerca( 6 paradas de metro).
    Muchos ptonetes amiga.

  8. Per molts anys.