El esforç diari per no deixar-me portar per lensopiment i els nervis és quelcom que encara no acabo de controlar del tot.
Avui, per exemple. Ni un motiu per estar trista i en canvi, tinc una sensació de tristor dins meu…Fins i tot en algun moment he estat a punt de plorar; i tot xq? No ho sé.
Suposo que és per el munt de coses que mestan passant últimament. He estat molt activa i suposo que és normal que el meu sistema nerviós es resisteixi. Avui fa 18 mesos que estic de baixa, és ha dir, ja no estic de baixa…Ara he desperar que un tribunal metge decideixi si fer-li cas als meus metges i donar-me una prorroga de 6 o 8 mesos, o si per el contrari decideixen que mhe de incorporar a una feina que no em veig capaç de tornar a fer. Suposo que és aquesta incertesa que em fa estar així.
A part aquest cap de setmana, he danar amb els pares al fòrum, en un moment dinspiració vaig decidir comprar unes entrades i convidar-los a venir un cap de setmana a Barcelona, a casa; això vol dir , que tindré que fer bona cara durant tres dies.
Fa dos caps de setmana ho vaig aconseguir, ja veurem que passa aquesta setmana. De moment tinc fins i tot mal destómac de nerviosa que estic.
A part daixò la meva vida comença a encarrilar-se i tinc molts motius per ser feliç, per lo que encara em costa més acceptar que puc tenir dies tan dolents com el davui, espero que demà estigui molt millor, tinc coses importants que fer…(Somriure)
No sé si anar a la Jam, avui, la veritat es que no estic gaire motivada. Ho sento Olga.
La meva vida diària és com un pujar escales sense fi. No em deixaré vèncer, seguiré lluitant.
Comentaris
4 respostes a «PUJAR ESCALES SENSE FI»
Donot,
per si no te n’havies adonat, al bloc a dalt a la dreta ja hi surt el “subtítol” que s’escriu als “arranjaments”. És que li han posat fa poc, per una suggerència que els vaig fer (fins ara només hi entrava en 1 model de plantilla).
Bloquers tots,
sapigueu que si mai us poseu en contacte per email amb els de “la meva web” atenen molt bé i ràpid (m’havia sortit un problema). Des d’aquí els faig propaganda, que s’ho mereixen!
No res, xiqueta, que la vida són pujades i baixades. Allò important és que siguen mesurades.
Cuida´t.
Bé, ja passa això a vegades, caus,caus,caus…però al final remuntes!
Anirà bé el cap de setmana. Com vas tenir l´impuls de comprar les entrades i convidar-los, segur que va bé