Deixar fluir requereix molta paciència, i no sé si estic preparada per això.
Sé que he de deixar que les coses passin i que passin sense esforçar-s’hi massa, si han de ser seran.
Però això mateix em confon a l’hora de esperar que les coses passin.
Si espero, és un esforç. Si espero molt, és molt esforç per lo tant no flueix, no segueix la llei del mínim esforç.
Seguin amb les lleis universals: Si crec que serà ha de ser… però si resulta que no és, requereix molt esforç i no flueix, que cony he de fer?
Crec que avui llenço la tovallola en un tema en concret.