Tic, tac… tic, tac…
Hi ha moments que no puc treure'm del cap que en cap moment de la meva vida he viscut el que em tocava viure.
Sento com si anés sempre a deshora. Massa aviat o massa tard, però mai al moment idoni.
Mai en el lloc adequat.
Fa molt temps que aquesta sensació em persegueix. I darrerament és molt més accentuada. Ara em sento com si a més no pertanyés a aquest mon. Jo sóc d'un altre planeta… o d'un minúscul satèl·lit que dona voltes a saber de quin coi de món o en quina galàxia!
Comentaris
4 respostes a «Mai en el lloc adequat.»
Bon dia!
Reconec la sensació de tota la vida
“Sento com si anés sempre a deshora. Massa aviat o massa tard, però mai al moment idoni.
Mai en el lloc adequat.”
i la sento molt més accentuada des de fa uns 8 anys… Crec que m’acompanyarà sempre aquesta sensació…
Petons
Ei, Sonia! Bon dia!
No és gens agradable la sensació, eh?
Salut i ànims!
ui, ui, que os feu grans…
Això es normal, no cal pensari gaire, amb el temps pasa.
petons
francesc
:)
Uns ens fem més gran que altres… Hi alguns ens quedem en una eterna adolescència… O això voldríem!