Això no és correcte, no senyor. No està gens bé.
Els dies passen un darrera l'altre i jo segueixo amb la sensació de que tot és un enorme dia sense fi. Esgotada em poso a dormir i puc dormir les hores que faci falta, però al llevar-me no estic descansada i segueixo amb la sensació de que segueix sent el mateix dia.
Un dia que ja fa més d'una setmana que dura. Un dia, en que no deixo de pensar en el mateix… Encara tinc les coses que vaig treure de la maleta pel mig, com si m'estigués preparant per tornar a empaquetar-ho tot i fotre el camp!
Per no pensar-hi més em poso a dormir altre cop i Mentre dormo somio molt. Somio que estic dins d'una sèrie Americana i
que puc anar modificant el guió com jo vulgui… i s'hi està tant bé en
la meva sèrie que no em vull despertar. Aquesta nit passada he dormit més de 12 hores i això en mi no és gens normal!
Crec que aquesta setmana em tindré que posar les piles, començar a quedar amb gent i fer coses per omplir el poc temps lliure que tinc.
Ho aconseguiré? O realment estic pillada a una sèrie imaginària?
Comentaris
3 respostes a «La meva sèrie preferida»
Aquest matí m’he despertat i estava al Japó… He canviat de serie de televisió!
Estas pillada, però no és greu, tot és una piii broma del destí. el món no és mes que el somni dels gens… i els blogs un lloc ideal per obrir finestres als somnis.
Tot i que el Jetlag ha passat, Segueixo somiant amb la mateixa serie americana… Passa a Boston i la veritat es que hi ha poques escenes i es repeteixen força….
Els records son somnis a vegades i a vegades els somnis son records inventats…