D’un extrem a l’altre !

 

Hi ha setmanes que no t'expliques com, però passen volant i aquesta setmana per mi, a més de passar molt ràpid ha estat especialment intensa i esgotadora.

Ja tornem a ser-hi; Quina ha estat la diferencia entre aquesta i una altra setmana qualsevol? La vida social.

No entenc com la gent pot tenir tanta vida social. Jo després de la feina, quedar per fer un beure encara. Però de seguida cap a casa , a sopar alguna cosa lleugera i cap al llit.  No entenc com aguanteu el ritme de feina, família, amics, cine, concerts, (assajos) … molts de vosaltres, cada dia!
Jo vaig a dormir dos dies entre setmana a les 12 i mitja i ja em sembla que m'han robat un tros de setmana i arrossego el cansament tres dies més.

Com pot ser que ara m'agradi tant la tranquil·litat i abans fos tant cabra boja?

En el fons no he canviat massa, com sempre, d'un extrem a l'altre!

 

 

 


Comentaris

5 respostes a «D’un extrem a l’altre !»

  1. On, senyoreta Donot… ens fem grans, ens fem grans (i no vull dir que les nostres mesures corporals excedeixin, ni poc ni molt, el que eren abans).

  2. hehehehhe…. Però no tots ens fem igual de grans?
    Em refereixo que hi ha gent amb la meva edat… que porta una marxa! Ara que hi penso… Hi ha gent amb la meva edat?? ;-)

    Pfffffff…. I a sobre avui comença el cap de setmana i he quedat amb la tira de gent!!!

    Aggggggg…. Per que ho faig això??? Si jo el que vull en el fons és estar tranquil·la!

  3. Son ciclos, creo.
    Yo suelo salir uno o dos dias entre semana, para ir al cine o algun concierto. Y esta semana que no he salido ninguno es como si me faltara algo. Ves? como tu pero al reves!
    Pero bueno, ya llega el finde, y yo tambien he planeado un monton de cosas.

  4. Tu llevas una marcha impresionante, masmi! Ya la quisiera yo para mi!!

    Es la eterna contradicción en mi… Por un lado quisiera tener esa marcha y hacer mil cosas y por el otro… quiero tranquilidad.

    :-)

  5. deu de ser el fred…
    per si de cas, una càlida abraçada
    :)