Aquest vespre he tingut un baixón de moral considerable.
Amb les experiències adquirides i contra tot pronostic, la vida en lloc de ser cada vegada més senzilla sembla que es torna més complicada. Les obligacions son inevitables. La por i el record del dolor et fan ser excessivament prudent i quan per fi prens la decisió sol ser massa tard i les oportunitats s'han escapat.
De les lliçons apresses vols extreure'n el més important i replantejar-te la teva existència i estàs decidida i ho fas.
Durant tres setmanes.
A la quarta, el destí et torna a colpejar i et fica al teu lloc. Apa Clara, que ja ets grandeta per somiar! Torna a la realitat!
M'esperen un parell de mesos durs. Tot el que jo volia, ho tindré que deixar una vegada més per una altra ocasió. Les obligacions faran que abandoni forçosament tot els meus plans.
Em repeteixo una vegada i una altra. Tot té un motiu i forma part de alguna cosa més grossa que el que veiem ara mateix.
Tot el que dono em serà retornat amb escreix, ho sé… El que no sé és quan.
Comentaris
2 respostes a «N»
“Em repeteixo una vegada i una altra. Tot té un motiu i forma part de alguna cosa més grossa que el que veiem ara mateix.”
Les teves paraules m tornen a recordar: La vida es un Misteri…
Cuida’t
Gràcies guapa! Em cuidaré…
;)