El món és molt petit…
Fa uns dies vaig llegir amb sorpresa i interès el primer post dun blog que em va cridar molt latenció. Era una idea original i, tocada pel fet dhaver viscut a Ripoll i a Gombrèn, em va fer molta gràcia el tema que allí es plantejava.
Em va agradar, perquè venia a dir que sexplicarien els fets passats a Ripoll, en època de Guifré el Pelós, des del punt de vista, duna dona oblidada pels historiadors; na Guinedilda.
Com em va entusiasmar el tema vaig deixar-li un comentari, què un cop el vaig rellegir, quan ja lhavia publicat, vaig pensar que poder lautor sempiparia amb mi, doncs li havia tirat tot el misteri pel terra; i al veure que passaven els dies i no actualitzava el blog, em vaig sentir molt culpable.
Bé doncs….
Avui he sortit de casa a les 8 del matí per anar a la psicòloga com molts dijous, però avui em sentia diferent.
Al sortir de casa el sol començava a brillar i això convida a somriure.
Al sortir de la psicòloga, em sentia estúpidament feliç, sense cap motiu, anava amb el cap ben alt i un somriure es dibuixava als meus llavis.
He caminat fins el metro així, i al sortir a la parada de Llucmajor, el sol encara era més brillant.
He anat al bar a fer un cafè amb llet i un croissant, i cap al seminari de Actionscript.
A la mitja part del seminari he tornat al bar, on mhe posat a parlar amb una altra assistent del seminari, parlàvem de cursos que es poden fer on-line i sha ofert a donar-me la seva adreça per enviar-me informació sobre més cursos. Jo li he començat a escriure la meva i mha parlat de què li interessava el tema blogs. Tota feliç, jo, li he donat ladreça del meu i li he explicat que ahir va fer un any que lescrivia. Quan ha llegit ladreça del meu blog va i em diu què nhavia obert un feia poc, però que li havia semblat que no podia retocar res, i no havia seguit amb ell. Li demano el nom del blog i em diu: In rem valentem ; i jo… (glups) Doncs jo sóc la que et va fer el comentari.
Hem comentat lo curiós que és el món i hem tornat a entrar al seminari. A la sortida hem xerrat una estona més, i hem quedat que la setmana vinent ens trobarem un dia, per explicar-li com va lo de les plantilles i tot aquest món.
Ella sap més informàtica que jo, però també hi ha coses que jo en sé més que ella.
Al final, em faré Bloger de professió.
Avui ja em sentia feliç i contenta, però al conèixer aquesta persona, mhe animat encara més a seguir endavant. Gràcies Guinedilda.
;)
Comentaris
5 respostes a «DE PROFESSIÓ : BLOGER.»
Jo el vaig llegir i també el teu comentari. I vaig pensar que li havies aixafat la intriga. Bé… no passa res. Suposo.
Com dius tu, el món és ben petit. Qui m’anava a dir, aquest matí, que prendria cafè amb la persona, el comentari de la qual em va més que sorprendre a l’hora haver encetat In Rem Valentem.
Jo només sóc la ploma que escriu el que em transmet la seva protagonista, una dona valenta i decidida, a la qual la història va ignorar.
No era home, no era cavaller, no era soldat. Només era amant, mare, guia, ensenyant…..
I aquestes característiques no han estat rellevants per als historiadors.
Té molt a dir, i avui, en trobar-te, m’has fet arribar la il.lusió d’escriure les històries i els sentiments d’una dona lluitadora com tu.
Gràcies!!!!. Hem queda molt per aprendre de persones com tu.
Per cert, he comés una errada ortogràfica a la darrera línia, que rectifico urgentment. Jejeje. No puc escriure sense ulleres. Perdoneu!!!!!
“Hem…” és del verb haver, i jo volia posar “em”, pronom.
M’he fet un avatar. Com ho pengeu aquí?¿?¿?
el món és un kleenex…
i nosaltres som els mocs, que diria algú