Doncs no.
La veritat no tinc cap intenció de fer aquest pas a la meva vida, però trobo que tothom té que tenir la llibertat de poder-ho decidir.
Finalment el congrés ha aprovat per majoria absoluta el projecte de llei que modifica el Codi Civil per permetre el matrimoni entre contraents del mateix sexe.
La votació
El projecte ha comptat finalment amb 183 vots a favor, 136 en contra i 6 abstencions. Els diputats del PP i els d’Unió Democràtica de Catalunya han votat que NO.
Què passarà ara?
El text serà remès al Senat, cambra on el Partit Popular és el grup majoritari i per tant serà rebutjat. No obstant això, tenint en compte els suports amb què compta el PSOE, el text tornarà al Congrés, presumiblement el mes de juny, on serà ratificat de manera definitiva.
Canvis en el text
El text aprovat modifica el Codi Civil a 16 articles, encara que el principal i més polèmic es basa a substituir les paraules "marit" i "dona" per "cònjuges", i les paraules "pare" i "mare" per "progenitor". A més, amplia l’article 44 amb aquesta afirmació: "El matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o de diferent sexe".
Adopció
El punt més polèmic de la llei és que en establir que els matrimonis tindran els mateixos efectes i drets independentment del sexe dels contraents, per primera vegada en tot l’Estat les parelles d’homosexuals podran adoptar menors de manera conjunta.
Que en penses tu? Estàs a favor de l’aprovació del projecte de llei?
;)
Comentaris
28 respostes a «Et Vols Casar Amb Mi?»
Per què n’hauria d’estar en contra?
JA ERA HORA!! Que es casi qui vulgui, tu!! ara, de mi, no espereu bodorrio amb ningú, eh….
Com podria estar en contra?
jo no em vull casar, pero estic content que qui vulgui, ho pugui fer
Creieu que al final serà un fet?
Vull reivindicar el bodorrio de la bertuki… tots ens el mereixem!
Jo estic en contra dels que estan en contra, bàsicament perquè la llei no obliga, sino que permet, en canvi els que estan en contra volen obligar i doblegar, cosa bastant típica en aquests dogmàtics.
Respecte a l’adopció, sempre he tingut un dubte, per què per adoptar s’ha de passar un munt de proves i per tenir fills no? Perquè oju quins pares “naturals” hi ha pel món…
Addenda: també aproven la nova llei del divorci, així que obren les dues portes, la d’entrada i la de sortida :)
I jo sí que em vull casar perquè casar-se vol dir tenir casa pròpia, o millor, em vull xaletar XD
jejejeje… Jo ja tinc pis propi i no em caso amb ningú! Ara que per acabar les reformes potser tindré que fer un pensament….
No crec que tothom es vulgui casar, però la llei aquesta aporta una normalitat i una igualtat que fins ara no teníem. Com molt bé dius, Voltaire… Oju…als pares natural que corren pel món!
Ostres !! dec ser l’unic marciá d’aquest blog, estic en contra, perquè ? doncs donaria varis motius, però el principal es que la finalitat dels matrimonis es tenir fills…doncs si es aixì, que l’unio d’una parella del mateix sexe no es digui “matrimoni” que es digui d’una altre forma que no ofengui als cristians creients , que visquin junts com fins ara però que no tinguin dret a casarse.
nau, el matrimoni és una institució artificial que ens hem donat per crear un nucli familiar estable, reforçar vincles afectius, però és un invent que no està present a totes les societats, hi ha societats en que una dona té diferents mascles, altres en que tot va en comú i ves per on que aquestes societats funcionen des de fa molts segles.
Respecte a que la principal funció del matrimoni és tenir fills… això vol dir que si un dels dos és estèril el matrimoni es disol? o que si no volen tenir fill s’han de divorciar? Apa va! això son convencionalismes i igual que un dia es van imposar, un altre es poden canviar.
Tot canvia, res permaneix. Heràclit.
Nau, jo no estic d’ acord en que la finalitat del matrimoni hagi de ser tenir fills. Crec que si dues persones desitgen casar-se és perquè ho volen fer i punt. Siguin del sexe que siguin. A veure si prospera la llei d’ una vegada, que ja va sent hora.
Be, mes en serio… Nau, no estic gens d´acord, no crec que siguis marcià, com tampoc estic d´acord en la finalitat que dones al matrimoni.
El matrimoni es un projecte en comú, i aquest projecte, no te per que implicar la descendència.
Jo seria partidari de prohibir la monogamia, tan homosexual com heterosexual. A follar tothom amb tothom, hostia :D
El matrimoni és una pauta social que com molt bé diu en Voltaire ens ha estat imposada. Només has d’agafar un llibre d’antropologia o sociologia per a comprovar-ho.
Dues persones que s’estimen, tenen el dret de casar-se sigui quin sigui el seu sexe. No se li ha de dir un altre nom per què no sigui home-dona. Això Seria discriminació envers als homosexuals.
Si només és qüestió d’un nom, perquè tanta importància?
Els temps canvien, hem de començar a ser més respectuosos i tolerants.
sí que s’haurà d’esperar fins al mes de juny, però i què? llavors es casarà qui voldrà casar-se, independentment d’amb qui ho faci. no tots els homosexuals es casaran de la mateixa manera que no ho fan tots els heterosexuals. simplement, el que hi ha és el dret de fer-ho, que és l’important.
però sempre hi ha un sector de la població que té por d’aquests canvis. també quan fa 20 anys el psoe va aprovar la llei de divorci, la dreta s’estirava els cabells perquè es pensava que tothom es divorciaria, i, evidentment, només ho van fer aquells que volien fer-ho. ara, que em sembla recordar que algun ministre pepero també ho va fer, oi? ai, quanta contradicció interna hi ha pel món…
Jo crec que el més important de tot això són els efectes legals que tindrà. Avui dia hi ha moltes parelles de dones que tenen fills per inseminació artificial (però no poden posar els cognoms de les dues a la criatura) i també hi ha molts homes que adopten, però simulant que ho fa un de sol com a solter. El mateix passa amb el tema dels testaments, etc. No té sentit donar l’esquena a una realitat social que ja existeix, seria una discriminació molt important. Ara, d’aquí a haver-se de casar en massa… Jo també m’ho pensaré dues vegades, donot ;)
Si, era curiós que fins ara, podies adoptar o fer-te una inseminació artificial com a dona soltera, però no com a parella amb un altre dona.
La igualtat de possibilitats ens porta un pas més endavant al fet del reconeixement de la variació i acceptació de diferents identitats sexuals.
Fins ara el tema ha estat com a molt amagat o molt tabú. Això és un pas a la visibilitat de fet gay.
10-80-10 :D i no son mides de top mòdel sino les estadístiques que diuen que un 10% de la població és heterosexual estrictament, un 10% de la població és homosexual estrictament i el 80% restant som bisexuals.
De fet jo sóc bisexual perquè tant puc estar amb una dona com amb dues :D (és broma, però sempre que ho explico deixo una pausa abans de dir “dues” i la gent em mira amb molta espectació)
Aix… Voltaire… si t’expliqués com és estar amb dues dones.!!!… jejejeje…. :green:
Ja he passat per ahí :D i com tot.. té coses bones i coses dolentes, el que és cert és que de tot s’aprén :)
m’alegra veure que sonrius, ara només queda començar a soltar riallotes.
Ara estava pensant….
“Estem aquí per unir aquests conjugues en matrimoni…”
No es diu si són dos o tres o quatre…. Ara que està tant de moda els tripartits… que tal el triomatrimoni?
Pfuaaaa… Si de vegades és difícil aguantar a la teva parella, imagina si són dos…
Bona tarda…. Es nota que macabo de despertar? :)
A mi em sembla fantàstic, contribuirà a la “normalització” d’una cosa que d’altra banda és NORMAL: que un home estimi un altre home i es vulgui casar amb ell, que una dona estimi una altra dona i es vulgui casar amb ella, que qualsevol parella que desitgi tenir fills els tingui!
I es casarà qui voldrà, però almenys l’opció de fer-ho hi serà.
uf…una boda tripartita? (o com vulgueu dir-li)….uf ufuf…que m’estresso…Però bé, a cada cual…. ;)
jo diria que soc del 10% estrictament hetero….a meys que encara no sapiga que soc del 80%….mmm..diria que no…
La vida te da sospresas… sorpresas te da la vida….
Igualtat d’oportunitats, drets i deures, és tot quant demanam
Si. No és res més que igualtat.
Normalitat.
La veritat és que casar-te o no ja ho fas quan prens la decisió de compartir la teua vida amb una altra persona. Ara bé a efectes legals tots hem de tindre els mateixos drets. Però allò més important crec és que encara hi ha pensaments i gent que enverina la convivència entre les persones. Exemple hui al gimmàs la profe diu : “es que a mi ver dos hombres o dos mujeres besandose me da asco” i afegix ” si me mira una tia le doy una hòstia”. M’ha sabut mal, per ella clar, haurà d’anar acostumamt-se a la realitat i tal vegda a que si li pega una hòstia a algú a que li la tornen.
Aquesta profe teva és mereix enamorar-se com una beneita d’alguna noia. I que li donin carbasses.
Hi ha moltíssima gent que pensa així; esperem que amb la normalització del fet homosexual, a la que sense cap mena de dubte contribuirà el matrimoni, cada vegada hi hagi menys gent que pensi així i se nadonin de què tothom té dret a estimar lliurement.