Aquest cop estan vives. No són com les que tenia fins ara; aquestes, no estan guardades dins una caixa de vidre i travessades per una agulla.
Han tornat les papallones i han niat al meu estómac.
Els dies passen volant. De les nits, lamentablement, gaudeixes només el principi i el final; i si estàs de sort, algun petit moment de semiconsciència en què dones la volta per abraçar-la ben fort.
Desitges no adormir-te i així gaudir de la seva presencia més estona, però la son pot amb tu.
Papallones de colors, després de tants anys sense poder-vos veure; benvingudes sigueu de nou, a la meva vida. Quedeu-vos tot el temps que vulgueu, i el dia que decidiu tornar a marxar, només em quedarà agrair-vos aquesta nova oportunitat.
Comentaris
15 respostes a «Papallones De Colors.»
Gràcies!!
M’alegro moltíssim per tu!! Ains… quin sentiment més maco, i el que s’arriba a trobar a faltar! ;)
Doncs si que es troba a faltar. El que passa és que a vegades ens volem convèncer de que no ens falta res, per tal de no tenir que reconeixer les nostres mancances.
La vida dona durs cops; i a vegades costa molt tornar a obrir els ulls i tornar a veure les papallones de colors!
Caram… no conec el codi de les papallones, però jo diria que estàs empapallonada. Molt bé, doncs.
on són aquestes papallones?
:D Jajajajaja…. Empapallonada!!! jejejejeje
Salva, les de la foto no ho sé. Està treta del google; les altres estan al meu estòmac de tant en tant!!!
eps! aixo son papallones monarques! passen x mexic, son millins i van de canada a mexic en unes setmanes, es impressionant, vas al bosc on posen ous i nomes veus papallones, ocupen fins l´ultim centimetre de bosc, es impressionant!
Es fantastic com il·lustra en denke, pero espero que pel teu bé les papallones estomacals no siguin monarques, ja saps que diuen: ‘Más vale mariposa en estomago que millones volando’ :P
quina sort. A mi no mhan durat una merda, de fet, me les podria haver estalviat i ara no estaria plorant pels puestos, espero que et vagi millor…
que seria de nosaltres sense el google images?
Berta…. Pensa que hi ha alternatives…
Que seria de nosaltres sense Sant google totpoderós
has aconseguit fer-me somriure amb les teues papallones :))
Jo també les tinc després de molt de temps! la meua història és impossible però tot i així preferisc mil vegades aquestes papallones que el buit en l’estomac.
Felicitats i gràcies!
El que poden donar de si un grapat de papallones!!!
Bon dia!!!
enhorabona titi!! el que no entenc… és…
com poden ser al teu estòmag i al meu al mateix temps?
;)
Compartim papallones!!!