Tot i ser pessimista de mena, a vegades, involuntàriament, peco doptimisme.
Aquest és el cas del dilluns, quan vaig escriure el meu últim post. Tot ha estat molt més enrevessat i complicat del que ja semblava que seria.
Aquests tres dies han estat una prova de foc. Crec que començo a estar preparada per a fer vida més o menys normal.
És increïble com es poden arribar a tòrcer les coses en un moment. Us explico:
Dilluns al migdia, arribo a Ripoll, vaig a dinar a Campdevànol a casa la tieta i per la tarda anem cap al meu pis amb la Mariona i ma germana. Se suposava que hi trobaríem al llauner i al paleta, arreglant els grans nyaps que varen fer i connectant el gas; i al fuster, acabant de muntar la cuina. Arribem i només hi havia el fuster. A més, el pis, estava exactament igual, que fa dos mesos. Comencen els nervis:
Truco al constructor i demano explicacions. Demana disculpes dient que pensava que havíem quedat el dimarts. Massegura que al dia següent, a les tres de la tarda, estaran allà.
Dimarts al matí, vaig al pis i començo a recollir runa i a endreçar l’immens cacau que hi ha allà. A mig matí arriba el fuster.
Rebo una trucada del director del banc on vaig fer la hipoteca, suplicant-me que fes el que fos per acabar lobra i aconseguir la cèdula de segona ocupació abans del cap de setmana; (Tant ell com jo, vàrem firmar fa uns quatre mesos, un paper conforme lobra estava acabada i no era cert) Massegura que la pròxima setmana vindran a taxar el pis per fer el fi dobra i inscriure la hipoteca, i si no està en ordre, a ell el sancionaran i a mi, mexecutaran la hipoteca.
Sabeu allò de Tierra trágame ? Doncs així em vaig quedar jo! Lhome estava tant espantat que soferia a buscar llauner, a deixar-me diners seus i a venir a fer el que fos per deixar el pis llest.
Li vaig assegurar que ho solucionaria i tot seguit vaig trucar al constructor per assegurar-me que vindrien a les tres. La seva resposta: que ells com a empresa ja no existien i que com a molt em podia deixar al llauner a partir de les sis de la tarda, que si no manava bé, men busques un altre. Li vaig dir que vinguessin.
Ens trobem amb larquitecte i comencem a pensar que dimonis fem. Al final, després de remoure cel, terra i bona part de linfern aconseguim paleta i llauner per avui al matí, per què ens ho deixin enllestit per divendres.
Fins aquí, bé. Ara el problema és que aquesta gent volen cobrar el que treballen i estic traient diners de sota les pedres! A més, les matusseries dels altres, no paren daparèixer i cosa que toquem, cosa que no està ben feta des del principi i tenim que anar buscant solucions sobre la marxa.
De debò que han estat tres dies horribles…
El costat bo? Que a lansietat, tot i que va aparèixer, la vaig saber controlar i que ara el pis sacabarà de debò. A part, la gent que hi ha al meu voltant, sha ofert a ajudar-me, ja sigui amb diners o pintant si fa falta!
De totes maneres, fins que estigui tot resolt, no respiraré tranquilla.
Ara, dos dies a Barcelona a gaudir de les papallones, rentar roba, tranquillitzar-me una mica i fer un parell de coses; el cap de setmana a treballar a lEscala i dilluns tornem al malson!!!
No he tingut temps de fer les fotos al pis, com vaig prometre, les faré la setmana vinent.Però li en vaig fer una a la Mariona; com sempre, fent el pallasso! A qui es deu semblar?
Comentaris
10 respostes a «“¡Tierra, Trágame!”»
Gràcies company! Vaig a intentar-ho!
Carai si que se t’han complicat les coses Donot! Espero que ho puguis solucionar i oblidar-ho que sembla que et fa falta. Et dic el mateix que Voltaire: desconnecta mentre puguis!
ostia, mira, si no estés d’examens marxem el cap de setmana i si s’ha de pintar es pinta. fer una paret ja et dic qeu no, que pepe gotera y otilio eren bons comparats amb mi. SEGUR!
Bon dia!!
Luthien les coses a vegades es compliquen massa. Però ja va per camí de solucionar-se.
Salva… Aquest cap de setmana, no. Però a principis de juliol, crec que si que farem una quedada a Ripoll per pintar el pis… :D
Ara, primer lhan dacabar.
Que guapa la mariona!..se ha complicado, a que ponen de mal humor las chapuserias, a mi me pasa cuando veo las cosas mal hechas, y mucho peor si tienes el tiempo encima para terminar la obra…bueno confia en que saldra todo bien, igual suelen amenazar con ejecutarte pero es para que te acojones y te pongas las pilas…tu tranquila que eso no pasara…nos vemos en la fiesta el sabado noia?…o es que no iras?…besos…
Si.Ya estoy harta de Chapuzas!!
No iré a la fiesta, cariño… El sábado a las 8 de la mañana me voy a L’escala a currar…
Regresaré a Barcelona el martes.
estic igual q el salva… ho dius fa un mes i pujem a pintar i el que calgui.
Guardeu ganes… que encara falten uns dies, per què es pugui pintar…. jejejeje… ;)
m’apunto a pintar parets…jjjj…..i a qui faci falta..vui dir…el què faci falta…. :P
Genial…. Farem, la gran pintada. Donarem una mica de color a Ripoll…. jejejeje