Hi ha dies que són tant complicats! Els meus pensaments desfilen davant meu com si duna pellícula es tractessin.
Un munt de sentiments i sensacions es barregen dins la coctelera de les meves emocions i mentre més remeno, més memmerdo.
Dubtes, ganes, amor, estimació, sexe, desig, esperança dun demà millor….
Per moltes ganes que sembla que hi fiqui… Ho estic donant tot?
No podria estar millor si realment ho volgués?
El que ara sembla blanc, daquí un moment tindrà un color grisenc i possiblement més tard sigui negre del tot.
Res és etern. Res és el que sembla.
Com sempre torna la confusió. Torna el canvi de color…
Hi ha moments, però, en què estàs ben viu… i algú tagafa, et parteix per la meitat, et fica sobre la planxa i quedes ben escaldat! Si no em creieu, pregunteu-lhi a aquest llamàntol!
Hi ha moments… en què ho veus tot molt fosc, però un somriure, una carícia, una mà amiga, una paraula sincera, et fa sentir recolzada, i això, és el que et fa sentir millor.
;)
Comentaris
18 respostes a «Moments De Pellícula.»
l’amor és bonic. (he dit!)
Bonic. (hem dit!)
Jo, tant aviat em sento com el llamàntol abans, o després, de passar per la planxa!
Això és bonic?
Uhmmmmm…. Potser si! :)
Sigui abans a o després, un llamàntol no és massa bonic… No et podries sentir com una altra cosa? L’amor és bonic, sí (hem hem dit!) :-P
Suposo que passar per la planxa pot tenir diversos significats… =P
I tant que l´amor es bonic (cridem tots!)
Estic d’acord amb la resta… que n’és bonic l’amor… i també els canvis de sensacions…
Encara tens les papallones a la panxa, no? Doncs disfruta-les!!!!!!
Es clar que l’amor és bonic, encara que alguns cops no ho sembli gaire. La sort és que encara que acabem a la planxa com el llamàntol, després no acabem a un plat per a ser menjats per ves a saber qui,ni posteriorment recorrent clavegueres. Els nostres escaldaments acaben desapareixent, i fins el proper cop, a anar movent la cua que no ha estat res
Jajajaja… Molt bona Ninotchka!
Sou una colla de romàntics o es que esteu tots enamorats? :)
Som una colla de romàntics enamorats.
T’enviaria un somriure, si ho has de veure més clar.
Que maco!!!
Però jo segueixo amb els peus força al terra. Tot i que segurament no tindria que tenir-los tant clavats i em tindria que deixar portar més… Si acabo escaldada, que sigui per alguna cosa bona, no?
Què fariem sense les abraçades i el recolzament dels amics!!!!
I no t’ oblidis de les mirades!!! A mi m’ han fet somriure un munt de cops amb només una mirada!!
No Donot, mai és tard per enamorar-se. De fet, qualsevol moment és bo per enamorar-se, no creus? El problema és saber de qui… :D
Frederic, Pena que Costi tant trobar-ne, eh?
Esteve M. Costa , Les mirades son una part molt reconfortant i interesant de qualsevol tipus de relació. Tens raó.
Joanaina ,Saber de qui?… Suposo que vols dir trobar la persona que et faci saltar la guspira.
No podem estimar a qui volem i quan volem… Crec que l’amor ve i no pots fer-hi res.
Però bé, d’aquest tema no en puc parlar massa… Ja fa molts anys que no deixo al meu cor enamorar-se!
ai…si que ho és de munic…si….
Per una aclaparadora majoria absoluta, queda confirmat, que l’amor, si que és bonic!!
jajajajajaja…. Realment, com a dit la petita criatura sou una colla de romàntics enamorats! Sou o Som? ;)
mira ascolta maca que fas ara aqui