La setmana passada vaig veure a un amic que feia gairebé dos anys que no veia.
Va ser molt agradable tornar a gaudir de la seva presencia i espero que no triguem dos anys més, a tornar-nos a trobar.
La conversa amb ell, va fer que aquell dia escrigués el post aquell amb lautoestima súper alta.
Dos anys després, el tenia allà davant i me nadonava dels canvis que havia fet ell i el més important per a mi: Labisme que hi ha entre la Clara que va conèixer ell i la Clara que sóc avui.
He aconseguit una gran part de les coses que volia i laltre part, està en camí.;)
A ell també el vaig veure molt bé i amb molts projectes en marxa, parlant dun dells; va sortir una conversa sobre una cançó i em va fer recordar un vídeo que tinc d’aquesta cançó de Jane Birkin & Serge Gainsbourg – Je T’aime, Moi Non Plus. Però interpretada pel meu adorat Sven Vath amb Miss Kittin.
Que ràpid que passa el temps, oi?
Aquí us el deixo, per què vosaltres també en pugueu gaudir si us ve de gust. (Triga força a carregar-se.).
Potser trigareu menys si us el descarregueu
Comentaris
8 respostes a «Je T’Aime Moi Non Plus»
Mai he acabat d’entendre això de: je t’aime, moi non plus.
T’estimo…
Jo tampoc…
Vaja… jo tampoc tinc ni idea de francès… u_u
De totes maneres és un concepte una mica difícil d’entendre no??? És com un “ni contingo ni sin ti”???
Uf quin embolic….
L’important és que estiguis més animada Donot!!!
Aquesta setmana vas tant bé d’energies com la passada??? :)
Dalí a una roda de premsa, cito de memòria:
¡Picasso debe volver a España!
¡Picasso es un genio!
¡Yo también!
¡Picasso es español!
¡Yo también!
¡Picasso es comunista!
¡Yo tampoco!
Admirador… molt bo això de’n Dalí!
Cada vegada que em fan un comentari signat amb Admirador, jo em pregunto: Serà el mateix? O en dec tenir varis d’admiradors?
Per què signen com a admirador i no amb un nick qualsevol que els distingeixi a uns dels altres?
Seran tots homes?
Vinga admirador!!! Treu-me d’aquest dubte!!!
Luthien estic més tranquil·la, però igualment animada i de bon humor!
Aviam, que la Clara és més Clara, ara…i la cançó més fosca?, és això? :)
més o menys… jejejejeje…
Conec aquesta sensació , de cop tot els records del passat et vénen a la ment . Jo , malauradament, no em puc trobar amb els vells amics perquè vaig marxar de Barcelona . Però ,en una setmana , ja van dues vegades que em passa això de tornar mentalment al passat : una menjant un plat que feia temps que no menjava i l´altra al sentir el nom d´ina ciutat a la que vaig estar .
DONOT, et vaig conèixer abans dáhir i em tens enganxada