El meu (nou) barri, tot i que no ho sembli, és un matriarcat republicà. (Jo l’anomeno carinyosament Lolailoland o Quillolàndia.)
El dia que vaig anar a veure per primera vegada el pis, crec que va ser el que em va convèncer, aquesta gran estàtua que presideix el barri…
Estem tots, sota l’atenta vigilància d’aquesta dona jove i altiva, orgullosa i lliure en la seva nuesa, que amb un ram de llorer a la mà avança decidida cap al futur. Li queda molt camí per recórrer i molta feina a fer. I és que aquesta dona nua, a més, representa La República.
És de Josep Viladomat i forma part d’un monument a Pi i Margall. He estat buscant informació i el monument té una llarga historia fins arribar on està.
El primitiu monument a Pi i Margall es va inaugurar oficialment durant la Segona República, l'abril de 1936, al Cinc d'Oros, la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal.
A L'inici de la dictadura el monument va ser retirat i la imatge de la república va ser substituïda per una altra que simbolitzava la victòria franquista.
Els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca la van amagar als magatzems municipals del carrer Wellington, tot i haver rebut l’ordre de destruir-la.
A l’any 1983 L'escultura, va viatjar a Madrid per formar part de l'exposició "Catalunya dins l'Espanya moderna".
A partir de 1986 va estar a la plaça Sóller i més tard davant la seu del Districte de Nou Barris.
El 14 de juliol de 1990 s'inaugurava l'actual conjunt escultòric.
Comentaris
11 respostes a «Primers dies al (nou) Barri.»
ostres… tope historiadora professional!!
t’ha qdat molt CSI…
hehehehehe…..
:D
Per si vols més informació, el pedestal de l’estatua, enmig de la plaça Ll., és un projecte dels arquitectes Helio Piñon i Albert Viaplana.
Per si vols més informació, el pedestal de l’estatua, enmig de la plaça Ll., és un projecte dels arquitectes Helio Piñon i Albert Viaplana.
wow
un xic de culturilla general mai va be.
Que be que et documentis aixi del nou barri!
El 14 de juliol precisament…Una data molt simbòlica :)
dErsu_ La veritat és que volia acostar-m’hi per veure la base i fer la foto des de sota, però qualsevol creua la plaça en mig dels cotxes i es posa a fer res allí… Acompanyada encara ho faria, però sola, vaig pensar que em prendríen per boja!
denke, això és un altre Món, vaig anar a l’ajuntament del barri, vaig demanar un munt d’informació i poc a poc vull anar descobrint el barri, com vaig fer amb Montjuïc!
Home el 14 de juliol… per la república francesa, si. Però per aquesta pobre república catalana, en pilotes i plena de pol·lució a lolailoland… no se si és tant simbòlica! ;)
A mi m’agrada el quadre de Delacroix de la llibertat guiant en el poble durant la Revolució Francesa. La llibertat és una dona vestida però amb els pits descoberts, una arma a una mà i una bandera a l’altra. M’agrada que hi sigui tot a la vegada; el concepte de llibertat amb tota la càrrega bèl·lica que suposa el context i la sensualitat d’uns pits més aviat menuts i ferms. Un petonet,
jordi
oi q ja tens internet a casa?
i aixó? com és q no actualitzes?! ;)
un petó!
Hahhahahaha…. Per que no tinc temps!!!
pis, feina, vida social… més feina. Buscar feines… buscar diners sota les pedres… Buscar vestits de gala… un estres noi!
ai Jordi… No havia vist el teu comment!
Estic d’acord amb tu, per això mateix em fa tanta gràcia aquesta pobre república catalana. En pilotes i portant plantetes a la mà.
Així ens van deixar: En pilotes i a qui no li agradi… que s’hi posi fulles!
;)