Dec ser una mena despècie rara, jo.
Si quedo amb algú per fer alguna cosa, per exemple , anar a sopar durant el cap de setmana o anar a jugar un partit de tenis el diumenge; Encara que dijous o divendres no ens ho recordem contínuament, com ningú mha dit el contrari, jo vaig per la vida convençuda que aniré a aquell sopar o a jugar aquell partit.
Si algun altre amic em diu de fer alguna cosa, penso en què ja he quedat i si la cosa que em proposen minteressa molt més, però molt, molt…. i no vull deixar escapar locasió, doncs truco a l’amic amb qui havia quedat, li explico la situació i quedem per fer aquest partit un altre dia.
Ara bé.
Resulta que la gent no és així.
Resulta que el meu temps val una merda.
Resulta que jo puc perdre el meu temps esperant que laltre em truqui per dir-me que no farem el que teníem planejat. O que per casualitat sents que parla amb algú daltres plans pel mateix moment o el pitjor, que parli amb tu, com si no fos gens important el que havíeu planejat. Com si tant sols fossin paraules.
Estimades amistats. El meu temps també és important.
Comentaris
9 respostes a «El Meu Temps També És Important !»
T’entenc… jo de vegades (i molt sovint) també em sento així… Fa molta ràbia…
Però lo de dissabte segueix en peu, no??? Ara m’has espantat!!
I ja t’ha tornat la balena!!!!! :)
La confiança és una mena de pomada que quan l’ apretes bessa decepció…
vas escoltar parlar de la mà esquerra???? la meva me l’amputaron….. fico la pota una vegada i una altra…pot se per desconeixement…per casualitat….perquè si….
Unmei… clar que segueix en peu lo de dissabte, dona!!
Liendre, no tindria que ser així.
Barry, jo tinc les dues mans i els dos peus. No entenc que vol dir això.
Durant les ultimes setmanes m’he trobat en vàries situacions d’aquest tipus… i arriba el moment que explotes. Ningú té la culpa. És el resultat d’una acumulació de mals rollos.
És més, val la pena deixar-ho anar. Després et quedes més tranquilla!
Au!
A per la pròxima!!!
com a mínim aquest cop no he estat jo :P
Ostres, com t’entenc! A mi m’ha passat més d’un cop, i m’he sentit com tonta, smebla q la gent no et tingui en compte o la memòria no la tenen massa b… No és el tema però amb la puntualitat passa el mateix, pq la gent diu de quedar a una hora quan saben q arribaran més tard i tu allà esperant com una pànfila! :|
clar que el teu temps és important! reivindica, reivindica!!!!!
així surt la janis…
jajajajaja… Ja sabeu genteta… a ser puntuals i a complir amb els compromisos, si no en voleu, no n’agafeu!!
Bon dia!