No A Tots Ens Somriu La Sort.

Mentre aquests senyors del post anterior feien el gran àpat a costa de tots nosaltres; Jo, en feia un de més modest amb la meva neboda Laia, l’Anna (germana de’n Rai) i el xicot.

No tothom té la mateixa sort.

I tots nosaltres en tenim molta…

Ella… No.

010 - Recollida de mobles i trastos vells. Diguim?

010 – Recollida de mobles i trastos vells. Diguim?


Comentaris

7 respostes a «No A Tots Ens Somriu La Sort.»

  1. Avatar de Cristina
    Cristina

    Hi ha tanta gent vivint al carrer. Jo ho vaig descobrir fa anys i costa de creure que una ciutat com Barcelona tan oberta al món, tan cosmopolita permeti aquestes misèries.

  2. Hi ha a qui se li posen catifes i a qui se li paren travanetes…

  3. Uuuuufff….
    És cert, tenim la misèria tant a la vora…
    En fi, bon profit pel sopar, que tot i que sigui modest,
    almenys nosaltres podem menjar cada dia!!!
    hehehe
    ah! i records a l’Anna i a la Laia!!!

  4. Avatar de donot
    donot

    És dur això…

    Eudald, segurament les veuràs tu abans que jo ara!

  5. Durant alguns anys el pa q jo tenia a taula era el q deixaven els forns al contenidor quan tancaven…
    M’ho va ensenyar el meu fill, q uns llençaven el q altres necessitavem…
    De ben petitó: mira allà han llençat un rollo de paper per pintar…
    Si hi han vides passades… Va ser indigent segur…
    Ara al menys a mi… les coses van millor..
    Recordo anys q recolliem les flors dels contenidors de les rambles… pq no podiem comprar-ne i com no fossin del parc… les flors són un luxe… Era una passada… i encara tot just aquest diumenge, el noi viu fora, quan li deien oh quina samarreta… És de dona i del contenidor… En una comunió…Contrastos d’uns i altres…
    No és just tot plegat… pq si la sort se’ns girés en contra podriem ser nosaltres… les q dormissim al matalàs…
    I tinc molt clar q el sistema és una farça… Quan les persones s’etiqueten, són altres organitzacións les q les ajuden a conectar amb qui són per dintre per sortir-se’n i tornar a confiar en si mateixes, en un món en q en no confiar-hi ningú… tampoc elles…
    Aquell sopar a costa nostre, és molt menys hipòcrita q el propi sistema fet, en teoria per acompanyar als exclosos… A les persones que de no ajudar poden acabar igual…
    En fi…
    Un altre món si es possible però només si recordem q ella podriem ser tu, jo , ell..
    I … en fi en un blog q no era de politica, tret q hi continuí… no començaré ara…
    Q tingueu tots un bon dia… i donem-ne GRÀCIES…

  6. Ja podem donar gracies ja a la vida que tenim…
    Jo no em queixo de la meva vida actual, i espero no queixar-me en el futur!!!

  7. Avatar de donot
    donot

    Hi ha tantes vegades que de mirar-nos el melic i pensar en les nostres penes no ens adonem que tenim molta sort!

    Seria bonic que tot fos cada dia una mica millor!