Fa pocs dies parlava de si volia o no recordar, el que no mimaginava era que sense ni voler-ho o fer res per reviure certes coses, les viuria, intenses i doloroses com en el seu dia ja van passar, si no més.
Dissabte vaig plorar molt, em vaig sentir més bleda que mai.
Vaig veure com tot el món i la cuirassa, que mhe estat forjant durant els darrers anys, queia a trossets com a resposta a unes paraules.
El món va donar la volta, tot es va capgirar: El blanc es va tornar negre; el segur, incert; Lesperança, derrota; Lamor, decepció.
La realitat és dura, veure que has viscut dins un somni, també…. Però ara, potser puc començar a construir una realitat millor, no?
Comentaris
3 respostes a «Reconstrucció.»
Sí, sembla que això és la vida: decepció rere decepció i sempre començant de nou, en una recerca que sembla no acabar mai.
De totes maneres pensa que, com més enderrocs i més materials de rebuig hi haja als fonaments, més sòlids seran aquests i més resistent la nova construcció.
Ara, ànims i cap endavant, que ja veus que no hi estàs sola :)
No hi estic sola… Però no per això deixa de ser menys dur.
He deixat passar els anys sense enfrontar el meu principal problema. El que em produeix un mal corrosiu per dins.
Ara l’he vist clar. Ara he de demanar ajuda i guarir aquesta ferida d’una vegada per totes.
Vull ser lliure per estimar.
Bon dia.
A mi em sembla que la vida no em pari de donar voltes, una rere l’altre. Ara, cal prendre una decisió i seguir endavant amb el que sigui, tan sols sigui per viure la vida que, encara que no valgui la pena, mereix més que la mort.