En el fons tots volem el mateix: Sentir-nos estimats i respectats. A tots ens agraden unes paraules amables, una abraçada amiga i una mirada de complicitat.
La diferencia ve en les maneres i en el moment. Trobar algú que tingui per tu aquesta mirada de complicitat i les paraules amables en el just moment que tu les necessites, és molt i molt difícil. Quasi impossible.
Podria ser que el fet d’haver-me despertat a les 5 de la matinada i no haver-me pogut tornar a dormir influeixi en el meu estat d’ànim, però avui ho veig tot un xic més difícil que ahir….
…i no ens adonem que el món s’acaba, i estem perdent un temps preciós i irrecuperable. Demà no existeix i tot el que no hem viscut avui, ja no ho viurem…
Potser em caldria una abraçada per començar aquest dia amb més il·lusió…. o 60.000 euros, pagar deutes i ser lliure de fer el que em vingui de gust…
Comentaris
2 respostes a «Una abraçada?»
Iep! El món no s’acaba! Avui ja ha passat, però demà està arribant!
Ànims i una abraçada!
Tenies raó… el món no s’ha acabat… :)