Un Moment Màgic.

– Ell – No sabia si eres tu, et mirava els peus a veure quines sabates duies, sabia, què si duies plataformes ho series, però quan vaig aconseguir veure el teu calçat i vaig comprovar que eren unes bambes marrons, vaig pensar que m’havia equivocat…

– Jo – Et vaig veure de reüll mentre la esteticiene m’arrancava els pels de les celles i em martiritzava les parpelles. El primer pensament va ser: “sembla en Toni… no pot ser. Treballava a una pastisseria o un bar, no?… Ostres, crec que estudiava perruqueria…” Després, les estrebades
de la noia van fer que em marxessis per complert del cap.

Quan em vaig posar de peu i et vaig veure allà davant vaig sentir una profunda emoció i alegria. La teva sincera abraçada em va recordar quan jo encara estimava, quan ferida i perduda rondava pels carrers de Palma. Quan vaig aprendre a acceptar el que sóc. Quan calçada amb plataformes i pantalons mega amples, ballàvem i jugàvem junts pels afters de la ciutat.
La teva amistat allà, va ser una de les coses més boniques que em varen passar, juntament amb la d’en Pep, la Basia, en Javi i l’Anne. Ara estem 4 de nosaltres vivint altre pic a la mateixa ciutat.
Tindrem que fer alguna cosa, no?

Em sento molt afortunada de tenir la vostra amistat. Ahir vaig viure un moment màgic que m’ha fet tornar a somiar… Això continuarà. Prometo trucar.