ALEGRIES DE LA VIDA!

Hi ha coses a les que se suposa que un no s’acostuma mai.

Al mal de ronyó, a la pèrdua d’un ésser estimat, a despertar-se cada dia a les 5 del matí per anar a currar, a la ressaca monumental del dia 1 o 2 de gener. A veure com hi ha americans que fan el “pamplines” pel món i segueixen guanyant eleccions. A observar com any rera any els informes de la unicef o creu roja no milloren en absolut, sinó que cada vegada són pitjors.

A no entendre com el reflex que et dóna el mirall al matí, sigui de la mateixa persona que a la tarda, o de la mateixa que fa 10 anys!

A sortir de la perruqueria i pensar que has d’anar a rentar-te el cap, que t’han deixat fatal!!!

Doncs bé, jo aquesta última la he superat!

Gràcies al Martín (Di hola… Martín..!!) quan surto de la pelu, em sento bé. Tant bé com per fer-me fotos, cosa que normalment odio a mort…

Fa uns quants mesos que vaig a aquesta perruqueria, la primera vegada, va ser a principis de setembre, Que deia que semblava un escolanet… Però en el fons, ja em va agradar, ja em vaig fer fotos!!!

Les altres vegades que hi he anat (1 vegada al mes + o -) ha coincidit que el Martín no hi era. Ja m’ho han fet bé, però he anat directa a casa amb el cap baix a rentar-me el cabell…

Avui si que hi era. He sortit ben contenta!

Cal dir, que a la pelu que vaig, no és gens convencional. Avui hi havia tres perruquers i una ajudant. Jo diria que és una pelu… multicultural… Com tot el Raval!

Són tots molt atents i no són marujas com la a pelu on va en denke. Jo em passo l’estona en silenci observant l’art que tenen tallant cabells. És increïble el que pot canviar una persona després de passar per les seves mans.

Mireu-me bé, per que no sé si aguantarà gaire estona aquesta foto
aquí!!

Esteve! Pots estar content… Que sempre et queixes que no surto a
cap foto!!

Ja me’n penedeixo…. la esborro? si? no? Va la deixo una
estoneta….

Això
és el que deia ahir, avui ja l’he canviat….

;)